FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propens a exagerar. El noi és un exagerat: del que explica, creu-te'n la meitat. Que excedeix el que és raonable. Va a una velocitat exagerada. Fer aquestes afirmacions pot semblar exagerat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un esclafit o esclafits. Esclafir les xurriaques. Esclafir el tro. esclafir a riure (o a plorar, etc.) Posar-se a riure, a plorar, etc., sobtadament i d'una manera sorollosa. Fer que (alguna cosa) faci un esclafit. El noi, furiós, esclafí el fuet a terra. Iniciar sobtadament i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càstig, turment. El flagell de Déu. Aquest noi és el flagell dels seus pares. Calamitat que s'abat sobre un poble. El flagell de la llagosta. El flagell de la guerra, de la pesta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que se serveix millor de la mà dreta que de l'esquerra. Un noi dretà i una noia esquerrana. Pertanyent a un partit polític de dreta. Partidari de les idees pròpies de la dreta política. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar l'ànim (d'algú). La mera presència d'aquell parent la contorbava. Alterar (l'ànim) d'algú. La mera presència d'aquell parent li contorbava l'esperit. En sentir aquelles paraules, el noi es contorbà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'intervenir, d'actuar, de figurar, etc., en alguna cosa. En Joan ja es pot desar: mai més no tornarà a jugar com jugava. Desa't, noi, que ja no serveixes per a res. Guardar 5. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noi, noia. Grans i minyons. Mestre de minyons. A sants i a minyons no els prometis que no els dons. Si sou bons minyons, demà anirem d'excursió. minyó de muntanya Escolta² 2 . Membre d'un antic cos de forces policíaques de l'Estat espanyol, paral·lel al Cos de Mossos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de mitjà. Mediocritat. En els estudis, el noi és una mitjania. Terme mitjà entre dos extrems. La torre és a la mitjania entre el meu poble i el seu. Va néixer a la mitjania del segle xix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de tendre. Condició de qui cedeix fàcilment a les impressions. La tendresa del seu cor. Afecció plena de dolcesa que hom sent envers algú. El noi sentia una gran tendresa per la malalta. Manifestació d'aquesta afecció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'assembla al vidre pel seu llustre, per la facilitat amb què es trenca. Difícil de tractar perquè pot fàcilment ferir la susceptibilitat d'algú. Un afer vidriós. Que es ressent fàcilment. Un noi vidriós. Un geni vidriós. [...]
