signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
Aquest signe doble és format per un parèntesi d'obertura [(] i un de tancament [)].
Els usos principals dels parèntesis són els següents:
1. Dins d'una oració marquen incisos, amb la finalitat de fer-hi aclariments o donar informacions complementàries. Per marcar incisos també s'utilitzen les [...]
català i en castellà? hi consta el nombre de treballadors.
Finalment, els parèntesis, en canvi, contenen un aclariment, una informació complementària que es considera afegida al text. Per exemple:
Aquest establiment no ha deixat mai de donar servei des de la seva fundació (1906).
Són incisos i, per [...]
de que els precedeixen, una pronúncia pot condicionar el criteri d'apostrofació i una grafia pot condicionar un o altre tipus de lectura.
Per exemple, davant de sigles que comencen amb i o u seguides de vocal, com ara IESE (Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa), es poden donar dues [...]
Definició
Un contracte és un acord de voluntats entre dues o més persones, que s'obliguen a donar, a fer o a no fer alguna cosa. També s'anomena contracte el document que recull aquest acord.
El Codi civil distingeix, pel que fa als contractes, els documents públics dels documents privats. Els [...]
pot donar lloc a oracions excessivament sincopades i aleshores s'omet, o se n'ometen algunes: Tinc dues filles a l'estranger, una a Londres i una a París.
5. Separa, de vegades, un complement de l'oració que s'ha desplaçat de la seva posició segons l'ordre lògic (subjecte, verb i complements verbals [...]
(Sol·licito: Que es dicti resolució per revocar...). Si se li vol donar un tractament, cal tenir en compte que el tractament habitual del receptor en la redacció administrativa catalana és el de vós (Sol·licito: Que dicteu resolució per revocar...). Com es pot observar, després de Sol·licito:, cal introduir [...]
títols seguits d'enumeracions (Exposició de fets: 1., 2., etc.; Sol·licitud:...).
No és necessari identificar amb cap tractament personal el receptor (Sol·licito: Que em sigui concedit.../ La concessió de...). Si se li vol donar un tractament, cal tenir en compte que el tractament habitual del [...]
qüestions que cal resoldre.
En el cas que només s'hi hagi de fer constar un fet, es pot introduir amb
l'expressió Únic.
8. Fonaments de dret
Amb l'encapçalament Fonaments de dret, Fonaments jurídics o Raonaments
jurídics, s'han de donar les raons i fonaments legals que s'estimin
procedents per a [...]
o Fonaments legals.
S'han d'expressar els punts de fet i de dret fixats per les parts i els que ofereixin les qüestions controvertides, s'han de donar les raons i els fonaments legals de la decisió que s'hagi de dictar i s'han de citar les normes jurídiques aplicables al cas.
Els fonaments de [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.