v tr fam calar, cruspir-se pron, clavar-se pron.  [...]

v tr 1 p fr [sin masticar] papar. 2 fam [comer] cruspir-se pron. 3 ¡pápate esa! t'està bé!, massa poc! [...]

v tr 1 [meter] ficar, entaforar. 2 [estampar] estampar. v intr 3 endrapar. v pron 4 [meterse] ficar-se. 5 [comerse] clavar-se, cruspir-se, devorar tr, engolir-se.  [...]

v tr 1 p fr [comer] → jalarv pron 2 [exageradamente] cruspir-se.  [...]

fam v tr 1 manducar, endrapar. v intr 2 endrapar. v pron 3 calar-se, clavar-se, cruspir-se.  [...]

, es va empassar una espina de peix. 8 cruspir-se, clavar-se, enviar-se. Es capaz de tragarse una docena de pasteles, és capaç de cruspir-se una dotzena de pastissos. 9 beure's. El secante se traga la tinta, l'assecant es beu la tinta. 10 [creerse] empassar-se, beure's. Se tragará todo lo que yo le [...]

fig i fam [engullir] endrapar, cruspir-se pron. v pron 5 fam [emborracharse] engatar-se, empinyar-se. 6 fam mamar-se. Se mama un sueldo de ministro, es mama un sou de ministre. 7 mamarse a uno posar (o deixar) fora de combat, posar-li el peu a la gola (o al coll).  [...]

resposta. 6 fig [juego de damas] bufar. 7 fam [delatar] delatar, xerrar. 8 fam [birlar] pispar, afanar, rampinyar. 9 fam [un cachete] ventar, clavar, etzibar. 10 ¡sopla! fig i fam bufa!, mosca!v pron fam i p fr 11 [zamparse] cruspir-se, clavar-se. Se sopló una docena de pasteles, es va cruspir una dotzena [...]