v tr 1 [habituar] acostumar, habituar. Me han acostumbrado al trabajo, m'han acostumat a treballar. v intr 2 [soler] acostumar, soler, tenir el costum. Acostumbra venir (o a venir) temprano, acostuma a (o de) venir d'hora. v pron 3 [avezarse] acostumar-se, habituar-se, avesar-se. Acostumbrarse a [...]

Acció d'habituar o d'habituar-se; l'efecte. [...]

v tr 1 [un infant] dar la primera leche a. 2 [un animal jove] dar el primer alimento a. 3 [posar mel al paladar] paladear. 4 fig acostumbrar, habituar, familiarizar. v pron 5 acostumbrarse, familiarizarse, habituarse.  [...]

v tr 1 avesar, acostumar, habituar. v pron 2 avesar-se, acostumar-se, habituar-se.  [...]

v tr 1 mil passar per les baquetes. 2 [tratar mal] baquetejar. 3 [ejercitar] habituar, aguerrir, foguejar. 4 [incomodar] fer la guitza (o la tinyeta), fer anar d'ací d'allà (o d'una banda a l'altra), marejar, donar destret.  [...]

v tr 1 avezar, acostumbrar, habituar. v pron 2 avezarse, acostumbrarse, habituarse. Avesar-se a treballar de nits, avezarse a trabajar por la noche.  [...]

1 v. tr. habituar avesaro vesar. Avesar algú al treball, a l'estudi. acarrerar. Acarrerava la gata a entrar per la gatonera. adondar. Adondar els nois a una feina. enconar(fig.), fer agafar el costum o el gust d'una cosa. Ja hi ve enconat, en aquestes idees. malacostumaro malavesar, acostumar [...]