FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar de tenir (una cosa que una contingència ens ha pres, s'ha emportat, ha fet anar a raure a un indret que desconeixem). Perdre les claus, un botó. Veure desaparèixer, deixar de conservar (quelcom susceptible de minva o destrucció). Perdre un ull, una mà. Perdre els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una màquina d'afaitar, serveix per a raure els pèls. Part mòbil d'una porta, d'una finestra, etc., que l'obre o la tanca. Una porta de dues fulles. Meitat d'un cuir tallat per l'espinada. Representació heràldica de diferents tipus de fulla. fulla de serra Faixa, banda [...]
v intr 1 radicar, arrelar. 2 [estar situado] radicar. 3 fig raure, estar, consistir, residir. La dificultad radica en la falta de dinero, la dificultat rau en la falta de diners. v pron 4 [domiciliarse] establir-se, instal·lar-se. [...]
v intr 1 residir. Residir en Barcelona, en un pueblo, residir a Barcelona, en un poble. 2 [donde se tiene el empleo] residir. 3 fig residir. En él reside la autoridad, en ell resideix l'autoritat. 4 [consistir] residir, raure, estar, consistir. En esto reside tu desgracia, en això resideix la teva [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ensinistrar. 2 Raure el pèl, esp. el de la cara. raure rasurar rapar repelaro afaitar a repel afaitar a contrapel barbejar fer la barba Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 habitar, viure. 2 Fig., raure, tenir el seu lloc en tal cosa o en tal indret. La suprema autoritat, per als catòlics, rau en el papa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]