FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a valorar, a reconèixer el valor (de quelcom). Fer augmentar el valor (d'una cosa). Les reformes que has fet revaloraran el pis. Aquest barri s'ha revalorat molt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la psicologia experimental dedicada a examinar i valorar les actituds, les aptituds i les formes de comportament d'un individu o d'una col·lectivitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de valorar. Tècnica volumètrica d'anàlisi química per la qual hom determina la concentració d'una substància que es troba en solució mitjançant una reacció amb un volum mesurat d'una altra solució. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat monetària de compte emprada a Castella i posteriorment a la resta de territoris espanyols, fins a mitjan segle xix, per a valorar totes les altres monedes d'or, d'argent, de billó i d'aram. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la pediatria. Destinat específicament a la salut i al creixement dels infants. Centre pediàtric, consultori pediàtric. L'estat de salut de l'infant s'ha de valorar a través d'un examen pediàtric. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amidar la profunditat (d'una capa d'aigua) amb l'escandall o un altre instrument. Aplicar el procediment de l'escandall per valorar (una mercaderia). Cercar de conèixer. Abans de fer res, va escandallar les seves possibilitats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de falsificar; l'efecte. Obra d'art que hom pretén fer valorar com a autèntica, sense ésser-ho, o com a feta per un autor diferent del que l'ha feta. Delicte que es comet en document públic, comercial o privat, en moneda, segell o marca quan es produeix l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de considerar; l'efecte. La consideració de la grandesa de Déu. Consideracions sobre la Renaixença catalana. Acció de valorar algú positivament i amb respecte; l'efecte. Frueix de la consideració de tots els seus conciutadans. en consideració a [o [...]