21.
xocant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sorprèn, que ve de nou. És xocant que el noi no vulgui assistir al casament del seu germà. Quines preguntes tan xocants, aquesta criatura! [...]
xocant
adj. [LC] Que sorprèn, que ve de nou. És xocant que el noi no vulgui assistir al casament del seu germà. Quines preguntes tan xocants, aquesta criatura! |
22.
incorregible
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No corregible. És una criatura incorregible. [...]
|
23.
desesperant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que desespera algú. És una criatura desesperant. [...]
|
24.
esquitxó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Criatura molt menuda per la seva edat. [...]
|
25.
desmamar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar d'alletar. Desmamar una criatura. Desmamar un poltre. [...]
|
26.
espinguet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
So, crit, agut. L'espinguet del clarí. Quins espinguets fa, aquesta criatura! Veu aguda. Amb el seu espinguet tapava totes les converses. Quin espinguet que té, aquest noi! Persona que xiscla, crida. [...]
|
27.
aversiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que provoca aversió. Maltractar una criatura és una acció aversiva. [...]
|
28.
reconsagrat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es manté ferm, inflexible, en una idea, una actitud, una opinió. Els seus més reconsagrats enemics. Era d'una gasiveria reconsagrada. Que fa el mal, que és inclinat a fer maleses. Reconsagrada criatura! [...]
|
29.
bandola 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolquer 1 1 . Anar en bandola. Una criatura de bandoles. [...]
|
30.
emmarat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no sap estar sense la mare. Una criatura molt emmarada. [...]
|