Trastorn caracteritzat per graus variables de sordesa i defectes menors en estructures derivades de la cresta neural que es manifesten en anomalies en la pigmentació dels ulls, cabell i pell. [...]
Clar de color, per contrast amb d'altres coses de la mateixa mena, de color més fosc; cabell o cap blanc, generalment de color gris clar, per oposició al cabell normal o al cap de cabells normals (negre, ros, etc); carn blanca (d'anyell, de pollastre, etc) per oposició a les carns fosques; pa blanc [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. eriçar(el cabell) estarrufar(el pèl) redreçar(->) aixecar. 2 erigir. 3 v. intr. Anar dret, un camí, a un lloc. conduir. menar. Aquest camí mena a la platja. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
Índex que resulta de dividir el mínim diàmetre de la secció d'un cabell pel diàmetre màxim, i multiplicar per 100. Els valors alts indiquen cabells rodons i els baixos cabells de secció ovalada. [...]
m 1 [pelo] cabell. Tengo algunos cabellos blancos, tinc alguns cabells blancs. 2 [cabellera] cabells pl, cabell, cabellera f. Tenía el cabello cano, tenia els cabells blancs. 3 pl [del maíz] flocall sing, cabellera f sing. 4 agarrar la ocasión por los cabellos fig agafar (o prendre) l'ocasió per [...]
Objecte format per dues plomes de garceta que s'insereix al cabell i que forma part de la indumentària de diverses divinitats, com Tezcatlipoca o Huitzilopochtli, i de guerrers del Mèxic central durant el període postclàssic. [...]
f 1 cabell blanc m. 2 [medida de longitud] cana. 3 echar una cana al aire fig i fam fer una bauxa (o una francesilla). 4 peinar canas ésser gran (o d'edat), estar carregat d'anys. [...]
Vermell tirant a groc. Dit del cabell o del pèl que, a causa d'una pigmentació característica de melanina, és de color roig. La seva presència és fruit d'una situació individual anòmala, lligada a uns altres trets somàtics, i hom anomena pèl-roig la persona que els presenta. [...]