FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, amb el cap gros, ample i aplanat, els ulls a la part superior del cap, sense escates, amb dues aletes dorsals sovint molt altes i vistoses i aletes jugulars, que inclou els dragons. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cistell gran, de fondària major que l'amplària, més ample de la boca que del fons, fet de vímets o canyes, que serveix per a diferents usos. Cove bugader. El cove de la roba bruta. Cove peixater, de peix. Cove femater. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oblong i curvilini, especialment més ample d'un cap que de l'altre. Una cara oval. Figura plana, oblonga i curvilínia, especialment la que té la forma de la secció longitudinal d'un ou. L'oval graciós de la seva cara. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Pequín. Relatiu o pertanyent a Pequín o als seus habitants. Gos d'una raça d'origen xinès, petit i amb el musell curt, ample i arrugat, les orelles caigudes i el pèl llarg i abundant. Un gos pequinès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument músic que consisteix en un cèrcol ample de fusta amb l'ull tapat per un costat o per ambdós amb una pell prima i tibant, sovint amb forats en el cèrcol en els quals van uns cascavells o sonalls. Cul 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, amb el cos de secció quasi quadrada, especialment a la part anterior, cap ample i cuirassat amb espines i carenes, les aletes pectorals molt amples i llargues que arriben gairebé a la cua, que inclou el xoriguer. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells insectívors, de l'ordre dels passeriformes, de mida petita, bons voladors, de cos curt, cap aplanat, bec curt, ample i punxegut, ales llargues i punxegudes i cua forcada, a la qual pertanyen les orenetes i els roquerols. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rodanxa, especialment de suro o de fusta. Rodanxa de suro amb un forat central, emprada per a fer surar les xarxes, per a aprendre a nedar, etc. Tap, més ample que llarg, que serveix per a tapar pots o altres recipients de boca grossa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer créixer en alt més que en ample la capçada (d'un arbre). En les naus llatines, passar l'antena d'una banda a l'altra per la cara de proa de l'arbre en virar de bord. Hissar una vela de tallant fins al cim del pal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos deprimit, amb la pell nua, el cap molt gros i tan llarg com el cos però més ample i aplanat, la boca molt grossa, i les aletes pectorals pediculades, de vida bentònica i depredadors, que inclou els raps. Individu d'aquesta família. [...]
