-ida adj i m i f 1 [mesquí] mezquino -na, tacaño -ña, agarrado -da. adj 2 mezquino -na, escaso -sa, pobre. Van ésser unes festes ben escarransides, fueron unas fiestas muy mezquinas. 3 [escanyolit] esmirriado -da, enclenque, canijo -ja.  [...]

m 1 [dulce] merenga f. 2 fig i p fr [enclenque] nyicris, escanyolit.  [...]

adj 1 p fr [flojo] fluix -a, bla -ana. 2 p fr [personas] desnerit -ida, escanyolit -ida. 3 [falso] fals -a.  [...]

adj 1 [débil] frèvol -a, feble, delicat -ada, dèbil, flac -a, fluix -a, brèvol -a. 2 [enclenque] desnerit -ida, escarransit -ida, escanyolit -ida.  [...]

-da adj 1 [delgado] prim -a, escanyolit -ida, desnerit -ida, flac -a. 2 p fr [sucio] brut -a, fastigós -osa, llardós -osa, ronyós -osa. m 3 ict esquàlid.  [...]

-na adj 1 fam [ruin] mesquí -ina, roí -ïna. 2 [enclenque] escarransit -ida, escanyolit -ida. m 3 fam i p fr [marido] marit còmode (o consentit). m i f 4 amer fam nen -a, noi -a. f 5 fam [del marido a la mujer] contemplació, mirament m.  [...]

fort. revingut. Quatre peus revinguts, de ferro. cepat, es diu només d'una persona adulta. codolenc, dit de la persona tosca, de complexió dura i robusta. ésser de bona fusta (o de bona teia), robust de salut. fer cara de bon any, ésser d'aspecte robust i sa. Ant. Delicat. Escanyolit [...]

1 Que té poc greix. magristó, es diu d'una persona o d'un animal magre. magritxol, íd. magrentí, íd. magriscolis escanyolit desnerit emaciat esmerlit flac sec prim esprimatxato esllanguit, magre per l'alçada que té. neulito escarransit escardalenc eixut de carns aflaquit claupassat, aflaquit [...]