Per expressar la situació d'algú o alguna cosa en un lloc s'usa el verb ser. Ara bé, en el cas que es vulgui afegir, a la simple localització, un matís de duració o permanència, també es pot fer servir el verb estar. Per exemple:
Avui a la tarda serem a l'exposició.
Avui a la tarda serem a l [...]
En les oracions copulatives en què l'atribut va introduït per una preposició i no té valor locatiu, sinó que expressa un estat fruit d'un canvi o un procés, es fa servir el verb estar. Per exemple:
El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar.
En Julià està a l'atur [...]
Generalment es fa servir el verb ser per expressar la mera situació d'algú o alguna cosa en un lloc, però si s'hi vol afegir un matís de permanència o durada, se sol utilitzar el verb estar. Per exemple:
Els llibres van ser al calaix fins a final de curs. (simple descripció)
Els llibres van [...]
Per expressar la mera localització d'una persona, animal, objecte, etc., en l'espai, en un moment determinat es fa servir el verb ser (i no estar). Per exemple:
On és l'informe?
Som al restaurant.
Vaig anar a veure la Maria al despatx però no hi era.
Només som a uns quants minuts de la catedral [...]
a votació.
Aquesta norma és exigida per l'article 21.
La ponent va ser aplaudida per tots els assistents.
És una dona admirada de tothom.
Cal tenir en compte, però, que amb alguns participis s'hi pot trobar el verb estar en lloc de ser. Es tracta de construccions formades amb participis com [...]
La perífrasi estar + gerundi té sobretot un valor progressiu i es fa servir per indicar que una acció es troba en curs de realització. També pot tenir un valor duratiu i, en aquest cas, assenyala la continuïtat d'un esdeveniment durant un període de temps i, més esporàdicament, la repetició d'un [...]
L'expressió castellana no estar por la labor se sol fer servir amb el significat de no estar predisposat a fer una tasca determinada. En català, sovint s'expressa aquest sentit amb les expressions següents, entre moltes altres: no anar per feina, no estar gaire feiner, no estar per a res, deixar [...]
El verb estar, en sentit general, té diversos significats. Per exemple, té el sentit de 'no moure's, no allunyar-se, d'un lloc, romandre-hi, durant un espai de temps' (Vaig estar un any a l'estranger), o 'algú, tenir accidentalment una qualitat' (Fa dies que està molt refredat).
Ara bé, la forma [...]
La primera i segona persones de plural de l'imperatiu del verb estar són estiguem i estigueu. En canvi, les formes estem i esteu corresponen al present d'indicatiu. Per exemple:
Estiguem atents! (i no Estem atents!)
Estigueu quiets! (i no Esteu quiets!)
[...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb estar presenten el so velar que correspon a la grafia g (o gu):
estigués
estiguessis
estigués
estiguéssim
estiguéssiu
estiguessin
Cal tenir en compte que no són acceptables les formes no velaritzades estés, estessis, etc.
[...]