111.
inflorescència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema de ramificació especialitzat i ben individualitzat que porta un conjunt de flors. inflorescència definida Inflorescència en què l'eix primari i cadascun dels secundaris és terminat per una flor. inflorescència indefinida Inflorescència sense flor [...]
|
112.
ínfer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Concrescent amb el receptacle que l'embolca, s'aplica a l'ovari de la flor. [...]
ínfer -a
adj. [BO] Concrescent amb el receptacle que l'embolca, s'aplica a l'ovari de la flor. |
113.
zigomorf -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En anat. animal i vegetal, que té un sol pla de simetria. Una flor zigomorfa. [...]
|
114.
mannà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de flor, emprada com a purgant. [...]
|
115.
desflorir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una planta, perdre la seva flor. L'ametller es desfloria en una pluja rosada de pètals. [...]
|
116.
dicasi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inflorescència cimosa, cada eix de la qual produeix, per davall la flor terminal, dues branques oposades. [...]
|
117.
ginostem
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan constituït per la concrescència dels estams i l'estil en la flor de les orquídies. [...]
|
118.
floronat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té el cim o les extremitats en forma de cap de flor de lis, s'aplica a un mont o a una creu. Que té els perfils exteriors en forma de caps de flor de lis, de manera que els caps d'un perfil corresponguin als espais buits de l'altre, s'aplica a una peça [...]
|
119.
brancada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca amb relació a la fruita o a la flor que porta. Brancatge, especialment d'un arbre. [...]
|
120.
casmogàmia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pol·linització en què l'estigma pot rebre pol·len aliè perquè s'acompleix quan la flor és oberta. [...]
|