FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
paraules, en els gestos. Parlar amb afectació. Ús d'un estil o d'un mètode que no s'adiu amb el tema tractat, de manera que l'escrit es ressent d'exageració o de manca de naturalitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Camisa o carpeta que conté els documents que fan referència a un afer o a una persona determinats. Expedient, conjunt de documents sobre un mateix assumpte. dossier de premsa Recull de les informacions aparegudes a la premsa sobre un tema. dossier de premsa Fullet que conté una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció, esdeveniment, etc., que precedeix i prepara quelcom més important. Els actes d'aquest cap de setmana són el preludi de les festes. Part preliminar o introductòria. Fragment d'una composició musical que serveix d'introducció al tema principal, a una fuga, a una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
hom aprèn a l'escola, que hom llegeix a la premsa. En lit., fórmula discursiva molt cohesionada i culturalment tipificada capaç d'adaptar-se a diferents contextos i significats. Tema 6 2. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Modulació de la veu en parlar, especialment la que notem per ésser insòlita en la nostra parla. La gent d'aquella contrada parlen amb una cantarella especial, fan una cantarella en parlar. Tema que arriba a ésser molest per la insistència amb què es repeteix. Ja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició musical destinada a ésser cantada a una o més veus, generalment en vers, i sovint amb acompanyament instrumental. Cançó de bressol. Cançó de segar, de batre. Cançons populars. Gènere de poesia lírica sobre tema amorós. Poesia d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ferrocarril a una companyia anònima. Consentir, permetre. Li concedeixo que surti tres vegades la setmana. Concediu-me una estona de repòs. Admetre a un adversari, en una discussió, (algun punt) com a ver. Us concedeixo que en aquest tema no tinc raó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir (alguna cosa) davant algú perquè aquest la vagi escrivint. Agafeu la ploma: jo us dictaré la resposta. Dictar una carta a un secretari, un tema als deixebles. Suggerir, inspirar a algú (allò que escriu, allò que diu). Són ells que t'han dictat aquesta resposta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
diversos aspectes d'un tema. En un discurs, recapitulació. El final del discurs va consistir en una enumeració dels punts principals. enumeració caòtica Recurs de la poesia contemporània que consisteix a agrupar, en desordre aparent, idees i objectes, amb valor simbòlic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
considerables. És un tema que no comporta fioritures. Obrar de tal o tal manera en una circumstància donada, envers algú. En aquella avinentesa, ell es comportà com un veritable cavaller. Comportar-se bé, malament, amb els immigrants, envers els immigrants. [...]
