1 adj. Cp. oral 2 m. i f. membre(d'una junta). 3 f. (so) Cp. semivocal o semiconsonant: es diu de la i i la u quan són el segon o el primer membre d'un diftong. Les dues i de iaia són semiconsonants; la i de rai, en canvi, és semivocal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

criteri apreciació estimació. Segons estimació d'una persona molt entesa, aquest afer no és viable. opinió(->) 2 procés. instància. Primera, segona, tercera instància, primer, segon, tercer judici. 3 Facultat de discernir justament. criteri discerniment raó. Tenir ús de raó. seny [...]

tintar retenyir, tenyir de nou. remuntar, donar un segon tint a una roba. ennegrir, engroguir, envermellir, enverdir, etc., tenyir de negre, de groc, de vermell, de verd, etc. flamulejar, tenyir una cosa fent-hi flàmules o claps. estampar, tenyir parts d'una roba de manera que en resultin [...]

llista(->) repertori contraregistre, segon registre. inventari(de mercaderies) cadastre(de la propietat immobiliària) censo padró(dels habitants) obituari(de defuncions) memorial(de coses a recordar) minutari(de minutes de les escriptures notarials) matrícula(de membres d'un cos, d'alumnes [...]

cap d'any. Demà és el segon cap d'any del casament d'en Pere. commemoració. Avui és la commemoració de l'armistici. natalici, aniversari de la naixença d'una persona. Aquí la gent celebra el dia del sant; a Europa se sol celebrar el natalici. cinquantenari, centenari, mil·lenari, cinquantè [...]

1 v. intr. alenar. El va deixar sense alenar. anhelar, respirar amb dificultat, amb respiració curta i ràpida. esbufegaro bufegar. El segon s'usa especialment parlant dels bufecs del vent. brufolar, fer bufecs. ofegar-se(hiperb.), respirar dificultosament. ruflar, respirar pel nas. Estava [...]

aprés posteriorment segonament en segon lloc ulteriorment a poc d'espai, una mica després. arran, immediatament després. La revolta esclatà arran de la mort del rei. més tard més enllà. No és aquella casa blanca: és la de més enllà, la que ve després. acabato en acabat. I acabat, que faràs? al [...]

en aquesta mà. reenvidar, fer un segon envit. Cp. desafiar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. solcar l'aire voletejar, volar d'un costat a l'altre fent volts. revolar, fer un segon vol o un vol de tornada. planar, sostenir-se, un ocell, en l'aire, sense alejar. oronejar, volar d'un costat a l'altre i en eixams, com fan les orenetes. papallonejar, volar com una papallona [...]

, va a l'últim. cuer, l'últim d'una corrua. terminal, que forma la terminació, que és a l'últim extrem d'una cosa, d'un trajecte, etc. ésser a la cua portar la barromba, ésser l'últim a l'escola. Cp. segon d'últim o penúltim, tercer d'últim o antepenúltim Ant. Inicial. Primer. Medial. 2 definitiu [...]