Quan en un escrit apareixen mots o expressions que s'allunyen del registre del text o que contradiuen les normes ortogràfiques i gramaticals, pot ser convenient marcar-los tipogràficament. En aquest cas, hi ha l'opció de posar-los en lletra cursiva o bé d'emmarcar-los amb cometes dobles:
Es fan servir les cometes per als usos irònics, dobles sentits i accepcions especials. Per exemple:
Tenint en compte l'"èxit" de la iniciativa, dubto que ho tornin a fer mai més.
Durant les vacances uns lladres li van "netejar" el pis.
Trobo que a Administració han fet un molt bon "fitxatge".
La conveniència d'usar aquestes marques tipogràfiques està en relació amb el registre general del text, amb la freqüència amb què es requereixen i amb la voluntat de l'autor de distingir aquests elements lingüístics. L'opció d'utilitzar la cursiva o les cometes dobles ha de ser coherent al llarg del text per a casos similars.
Abans d'aplicar aquests recursos, però, cal valorar si el mot o l'expressió que es vol marcar és realment necessari en el text i respon a una intenció de l'autor, o bé si es podria substituir per una forma més adequada.