Resultats de la cerca frase exacta: 133
|
121.
confundir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'heu perdut un altre cop les tisores. 5 [turbar, humillar] confondre. Tantas atenciones me confunden, tantes atencions em confonen. v pron 6 confondre's, barrejar-se. [...]
|
|
122.
albardilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 xalma (o sella) de domar [poltres]. 2 [almohadilla] coixinet m. 3 [de los esquiladores] bastet m (o gansola) de les tisores. 4 [agarrador de la plancha] coixinet m, drap m, agafador m. 5 arquit [tejadillo sobre un muro] cavalló m, esquena d'ase. 6 [de las ovejas] tou de llana [de l'esquena] m [...]
|
|
123.
allargar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 alargar. 2 aumentar, alargar p fr. Allargar una ració, un sou, aumentar una ración, un sueldo. 3 alargar, tender. Li allargà les tisores que demanava, le alargó las tijeras que pedía. 4 [temps] alargar, retardar, diferir, posponer. v intr 5 alcanzar. Fins on allarga, la teva escopeta?, [...]
|
|
124.
alargar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer más largo] allargar, prolongar, continuar. 2 [añadiendo algo] allargar, perllongar. 3 [estirando] allargar, estirar, estiregassar. 4 [en el tiempo] allargar, prolongar, continuar. 5 [dar] allargar, passar. Alárgame las tijeras, allarga'm les tisores. 6 [desviar] allunyar, apartar. 7 [...]
|
|
125.
per
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
temporal] para. Ho he d'acabar per a diumenge, lo tengo que acabar para el domingo. 12 per a [amb un verb en passiva pron o reflexa] para. Les tisores s'usen per a tallar, las tijeras se usan para cortar. 13 per al que para lo que. Per al que serveix..., para lo que sirve... [...]
|
|
126.
ahí
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
buscaba, vet aquí el que cercava. 13 por ahí [lugar indeterminado cercano] per aquí a fora, per aquí a la vora, per aquí al voltant. Me voy a dar una vuelta por ahí, me'n vaig a fer un tomb per aquí a fora. Las tijeras deben estar por ahí, les tisores deuen ser per aquí al voltant. 14 por ahí [lugar [...]
|
|
127.
mayor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [comparativo] major, més gros (o gran). Estas tijeras son mayores que las otras, aquestes tisores són més grosses que les altres. 2 major, principal. Calle mayor, carrer major. 3 [de más edad] més gran. Tu hijo es mayor que el mío, el teu fill és més gran que el meu. 4 gran. La hermana mayor [...]
|
|
128.
gastar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
corroure castigar. Haver de seure tot el dia castiga molt la roba. esmolar(fig.), gastar una cosa amb el fregadís. L'ampit del pou està tot esmolat de la corda. erosionar(l'acció dels elements) remenjar-se(les tisores), gastar-se el fil per l'ús (Alc.). querar-se(fig.), gastar-se a poc a poc alguna [...]
v tr 1 [introducir] ficar, encabir, enquibir, entaforar. 2 [a alguien] ficar. Quieren meterla en un colegio de monjas, volen ficar-la en un col·legi de monges. 3 [meter en la cabeza] ficar al cap. No hay quien le meta que tiene que pagar, ningú no li fica al cap que ha de pagar. 4 [ingresar] posar, ingressar. 5 fam [comprometer] ficar. Meter en un lío, ficar en un embolic. 6 [aplicar] clavar. No le da miedo meter la tijera, no li fa por de clavar les tisores. 7 [invertir] posar, invertir, esmerçar. 8 [una prenda, una costura] estrènyer. 9 fam endossar, encolomar. El frutero me ha metido unas manzanas podridas, el fruiter m'ha endossat unes pomes podrides. 10 fam clavar. Le metió un puñetazo, li clavà un cop de puny. 11 [causar] fer. No le metas miedo con tus historias, no li facis por amb les teves històries. 12 mar [las velas] carregar. 13 a todo meter a tota màquina. 14 meter a posar a. Le metieron a trabajar muy pronto, el van posar a treballar molt aviat. v pron 15 ficar-se. Meterse la mano en el bolsillo, ficar-se la mà a la butxaca. 16 fer-se. Meterse monja, fer-se monja. 17 [intervenir] ficar-se. Se ha metido en negocios sucios, s'ha ficat en negocis bruts. 18 [entrometerse] ficar-se. Siempre se mete donde no le llaman, sempre es fica on no el demanen. 19 p fr [un río] desembocar tr. 20 fig i fam ficar-se. Ha conseguido meterse en el ministerio, ha aconseguit de ficar-se al ministeri. 21 ficar-se. ¿Dónde se habrá metido?, on deu haver-se ficat? 22 meterse a fer-se. Se ha metido a barrendero, s'ha fet escombriaire. 23 meterse a [con infinitivo] posar-se a. Cuando se mete a hablar no hay quien le pare, quan es posa a xerrar no hi ha qui l'aturi. 24 meterse algo donde le quepa fig i vulg ficar-se alguna cosa al cul. Métete el regalo donde te quepa, fica't el regal al cul. 25 meterse con ficar-se amb, fer la guitza (o la llesca) a. No os metáis con él, no us fiqueu amb ell. 26 meterse donde no le llaman (o en lo que no le importa, o en lo que no le va ni le viene) fig i fam ficar-se on no el demanen, ficar cullerada en afers que no sap prou, ficar el nas en afers que no entén prou. 27 meterse en sí mismo fig i fam abstreure's. 28 meterse en sí mismo fig i fam entotsolar-se. 29 meterse en todo fig i fam ficar-se en tot. 30 meterse por medio fig i fam [intervenir] ficar-s'hi. Lo peor que puedes hacer es meterte por medio, el pitjor que pots fer és ficar-t'hi. 31 meterse por medio fig i fam [obstaculizar] fer l'arquet, fer la guitza. 
|
|
129.
meter
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ingressar. 5 fam [comprometer] ficar. Meter en un lío, ficar en un embolic. 6 [aplicar] clavar. No le da miedo meter la tijera, no li fa por de clavar les tisores. 7 [invertir] posar, invertir, esmerçar. 8 [una prenda, una costura] estrènyer. 9 fam endossar, encolomar. El frutero me ha metido unas manzanas [...]
|
|
130.
cop 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hagis acabat, una vez que hayas terminado. 60 un cop de [acció brusca] -azo, -ada. Un cop de cua, un coletazo. Un cop de tisores, un tijeretazo (o una tijeretada). Un cop de telèfon, un telefonazo. Un cop de brotxa, un brochazo. 61 un cop de [acció ràpida] -ada. Un cop de pinzell, una pincelada. 62 un [...]
|
v tr
1 [introducir] ficar, encabir, enquibir, entaforar.
2 [a alguien] ficar. Quieren meterla en un colegio de monjas, volen ficar-la en un col·legi de monges.
3 [meter en la cabeza] ficar al cap. No hay quien le meta que tiene que pagar, ningú no li fica al cap que ha de pagar.
4 [ingresar] posar, ingressar.
5 fam [comprometer] ficar. Meter en un lío, ficar en un embolic.
6 [aplicar] clavar. No le da miedo meter la tijera, no li fa por de clavar les tisores.
7 [invertir] posar, invertir, esmerçar.
8 [una prenda, una costura] estrènyer.
9 fam endossar, encolomar. El frutero me ha metido unas manzanas podridas, el fruiter m'ha endossat unes pomes podrides.
10 fam clavar. Le metió un puñetazo, li clavà un cop de puny.
11 [causar] fer. No le metas miedo con tus historias, no li facis por amb les teves històries.
12 mar [las velas] carregar.
13 a todo meter a tota màquina.
14 meter a posar a. Le metieron a trabajar muy pronto, el van posar a treballar molt aviat.
v pron
15 ficar-se. Meterse la mano en el bolsillo, ficar-se la mà a la butxaca.
16 fer-se. Meterse monja, fer-se monja.
17 [intervenir] ficar-se. Se ha metido en negocios sucios, s'ha ficat en negocis bruts.
18 [entrometerse] ficar-se. Siempre se mete donde no le llaman, sempre es fica on no el demanen.
19 p fr [un río] desembocar tr.
20 fig i fam ficar-se. Ha conseguido meterse en el ministerio, ha aconseguit de ficar-se al ministeri.
21 ficar-se. ¿Dónde se habrá metido?, on deu haver-se ficat?
22 meterse a fer-se. Se ha metido a barrendero, s'ha fet escombriaire.
23 meterse a [con infinitivo] posar-se a. Cuando se mete a hablar no hay quien le pare, quan es posa a xerrar no hi ha qui l'aturi.
24 meterse algo donde le quepa fig i vulg ficar-se alguna cosa al cul. Métete el regalo donde te quepa, fica't el regal al cul.
25 meterse con ficar-se amb, fer la guitza (o la llesca) a. No os metáis con él, no us fiqueu amb ell.
26 meterse donde no le llaman (o en lo que no le importa, o en lo que no le va ni le viene) fig i fam ficar-se on no el demanen, ficar cullerada en afers que no sap prou, ficar el nas en afers que no entén prou.
27 meterse en sí mismo fig i fam abstreure's.
28 meterse en sí mismo fig i fam entotsolar-se.
29 meterse en todo fig i fam ficar-se en tot.
30 meterse por medio fig i fam [intervenir] ficar-s'hi. Lo peor que puedes hacer es meterte por medio, el pitjor que pots fer és ficar-t'hi.
31 meterse por medio fig i fam [obstaculizar] fer l'arquet, fer la guitza.