1.
suma
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [addició] suma. 2 mat [resultat] suma. 3 [quantitat de diners] suma. 4 fig suma. Una suma de perfeccions, una suma de perfecciones. 5 en suma en suma, en conclusión. [...]
|
2.
summa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [recopilació] suma. 2 crist suma. Summa teològica, suma teológica. [...]
|
3.
addició
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acció d'afegir] adición. 2 [cosa afegida] adición. 3 gastr [d'un restaurant] cuenta. 4 mat suma, adición. Addició i substracció de trencats, suma y resta de quebrados. 5 addicions i correccions adiciones y enmiendas, addenda et corrigenda. [...]
|
4.
sumació
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f mat [acció de sumar] suma. [...]
|
5.
ròssec
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [d'un vestit, etc] cola f. 2 fig [conseqüència] secuela f. El ròssec d'una malaltia, la secuela de una enfermedad. 3 [paga] atraso. 4 [d'un compte] resto. 5 [en una suma] suma y sigue, suma anterior f. 6 a ròssec [arrossegant] a rastras (o a la rastra). 7 a ròssec pesc al (o de) arrastre. [...]
|
6.
summe
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [suprem, superior] sumo -ma. El summe Pontífex, el sumo Pontífice. La summa felicitat, la suma felicidad. 2 [molt gran] sumo -ma. És de summa importància, es de suma importancia. [...]
|
7.
total
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 total. Una transformació total, una transformación total. m 2 [nombre total] total. El total de ferits, el total de heridos. 3 mat [suma] total. adv 4 [en conclusió] total. Total, no vingué ningú, total, no vino nadie. [...]
|
8.
dipòsit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [d'una suma, d'un conjunt de coses] depósito. 2 [diner] depósito. 3 [recipient, magatzem] depósito. 4 [d'un líquid] depósito. 5 dr depósito. 6 en dipòsit en depósito. 7 dipòsit bancari depósito bancario. 8 dipòsit d'objectes trobats depósito de objetos perdidos. 9 dipòsit de cadàvers depósito [...]
|
9.
enter
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [sencer] entero -ra, completo -ta, íntegro -gra. Té encara a la vostra disposició la suma entera, aún tiene a su disposición la suma entera. 2 entero -ra. Un retrat de cos enter, un retrato de cuerpo entero. 3 bot [fulla] entero -ra. 4 fig [sense restricció] entero -ra, completo -ta. El [...]
|
10.
quantitat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 mat cantidad. 2 [porció] cantidad. S'ha menjat una quantitat de pa enorme, se ha comido una cantidad enorme de pan. 3 [de diners] cantidad, suma. Havia de pagar una petita quantitat, tenía que pagar una pequeña cantidad. 4 [en fonètica] cantidad. 5 adjectiu, adverbi de quantitat adjetivo [...]
adj 1 fuerte. Un home fort com un roure, un hombre fuerte como un roble. 2 [poderós] poderoso -sa. Un argument fort, un argumento poderoso. 3 [intens, concentrat] fuerte, intenso -sa. Una forta nevada, una fuerte nevada. 4 [fortificat] fuerte, fortificado -da. Plaça forta, plaza fuerte. 5 [gran] fuerte, grande, considerable, importante. Una forta suma, una suma considerable. 6 [olor] acre, fuerte. 7 [moneda] fuerte. 8 [paraules] fuerte, grosero -ra, gordo -da, malsonante, grueso -sa. 9 [usat adverbialment] fuerte. Parleu més fort, hable más fuerte. 10 [usat adverbialment] fuerte, duro. Pegar fort, pegar fuerte. 11 ésser fort estar fuerte. Ésser fort en matemàtiques, estar fuerte en matemáticas. 12 fer-se fort [en un lloc] hacerse fuerte. 13 fer-se fort [en una actitud, una opinió, etc] hacerse fuerte. m 14 fuerte. Els forts abusen dels febles, los fuertes abusan de los débiles. 15 mar i mil fuerte. 16 [moment culminant] punto (o momento) culminante, más recio. Al fort del combat, en lo más recio del combate. 17 fuerte, lo mío (o tuyo, o suyo, etc). El seu fort són les matemàtiques, su fuerte (o lo suyo) son las matemáticas. interj 18 ¡te (o le, o nos, etc) está bien!, ¡te (o le, o nos, etc) está bien empleado! T'ha pegat? Fort!, perquè hi anaves, ¿te ha pegado? ¡Te está bien empleado por ir con él! |