FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
petitíssima. Un pensament de sal. Facultat de pensar. Això no cap en el meu pensament. Llibertat de pensament. Planta herbàcia del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors semblants a les violetes, però amb els dos pètals laterals acostats al superior. Pensament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En diferents màquines, politgeta o rodeta destinada generalment a rebre un moviment rapidíssim de rotació. Peça de l'extrem d'un arc de violí, viola, violoncel, etc., per on s'agafa l'arc i que conté el caragol que tesa les cerres. Mol·lusc lamel·libranqui, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies insectívores, de fulles simples, flors zigomorfes generalment bilabiades i amb un esperó i fruit en càpsula, aquàtiques o de llocs humits, a la qual pertanyen la viola d'aigua i les utriculàries. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició musical per a quatre veus o instruments, especialment dos violins, una viola i un violoncel. Conjunt dels quatre executants de quartets. Grup de quatre. Quin quartet de ximples, tu i els teus amics! Estrofa de quatre versos, especialment decasíl·labs, que solen rimar el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
substantiu] Expressió que denota la pèrdua o la desaparició irremissible d'alguna cosa. Si perdem el vaixell, bona nit viatge. bona nit viola! [o bona nit caragol!] Expressió usada per a denotar la consumació d'un fet que ja no té remei, la pèrdua irremissible d'alguna [...]