Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:
haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llengües expressa la possibilitat d'un fet o d'una acció que depèn explícitament d'una altra circumstància o d'una acció passada. mode conjuntiu Mode subjuntiu. mode imperatiu Mode verbal que expressa una ordre donada a un interlocutor en les oracions afirmatives, o bé [...]
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquest verb, l'última vocal que hi apareix és la e, i no la i (concebem i no concebim, etc.).
Present d'indicatiu [...]
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (concebo i no concebeixo, concebi i no concebeixi, etc.).
Present d [...]
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple:
Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu).
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir [...]
El verb dar, que significa 'donar, regalar', actualment no s'usa en totes les formes del paradigma habitual: estan en desús la primera, segona i tercera persona de singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu:
Present d'indicatiu
do, das, da, dem, deu, dan [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'espanta. Resumeix una oració negativa. —Has vist la Maria? —No. Adverbi expletiu dins algunes oracions subordinades: D'una oració completiva en subjuntiu depenent d'un predicat de temença no negatiu. Tinc por que no el renyi. Temíem que això no li fes [...]
En les oracions condicionals, la conjunció si pot anar seguida de verbs tant en mode indicatiu com en subjuntiu. Segons el mode i el temps del verb de l'oració condicional, la probabilitat que s'expressa serà més o menys propera a la realitat.
Si es fa servir el mode indicatiu, la condició es [...]
Els verbs acabats en -metre (admetre, emetre, ometre, remetre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l'última vocal que hi apareix és la e i no la i (admetem i [...]
El verb acudir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com pudir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
