:
respon i responeu, però responguem, responguin
beu i beveu, però beguem, beguin
Malgrat que col·loquialment de vegades es fa servir la forma de segona persona del plural del present de subjuntiu com a imperatiu (respongueu, begueu), convé recordar que cal evitar aquesta forma en els registres formals [...]
o com si + verb en subjuntiu. Per exemple:
Es va estirar al sofà mig donant-se per vençut.
Em mira com si em perdonés la vida.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (32.3.3c)
[...]
parlar.
En els registres formals, però, són més habituals altres solucions, com ara les construccions d'infinitiu amb la preposició per a o per, segons el parlar, o les oracions de relatiu amb el verb en subjuntiu, sovint acompanyades d'un verb modal com poder, haver de o caldre. Per exemple:
Busca [...]
Les oracions condicionals anomenades irreals remeten a situacions
que el parlant presenta com a falses o poc probables en un context temporal de present
o futur. El temps verbal més habitual després de la conjunció si o del connector que expressa la condició és l'imperfet de subjuntiu. Per exemple [...]
un verb en subjuntiu en la subordinada. Per exemple:
Els pares no han deixat parlar el seu fill en tot el sopar.
Els pares no han deixat que el seu fill parli en tot el sopar.
El professor va fer riure els alumnes amb aquell acudit.
El professor va fer que els alumnes riguessin amb aquell acudit [...]
. (passat)
Cal evitar l'ús del plusquamperfet de subjuntiu amb aquest valor de 'cortesia' en fets que ja han passat. Per exemple:
Hauries hagut de venir més aviat: ara ja ha marxat (i no Haguessis hagut de venir més aviat...)
M'hauria agradat ser-hi present (i no M'hagués agradat ser-hi present).
[...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
