1.
ronc 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll que es fa roncant. Els seus roncs, quan dormia, se sentien des del menjador. Ranera seca. Soroll audible generat, de forma intrínseca o paràsita, en els sistemes electrònics d'enregistrament o reproducció. [...]
|
2.
ronc 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un so aspre, rude. Una veu ronca. estar ronc Algú, tenir la veu ronca, patir rogall o ronquera. [...]
|
3.
ronc
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Tipus de ranera seca. [...]
|
4.
ronc
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
So que emet el gat quan està tranquil i satisfet. [...]
|
5.
ronc
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Soroll que hom fa roncant. [...]
|
6.
ronc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 ronco -ca. Veu ronca, voz ronca. m 2 ronquido. [...]
|
7.
fremiment ronc
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Fremiment que produeixen les vibracions del pas de l'aire per uns bronquis parcialment obstruïts per secrecions mucoses. [...]
|
8.
ronc -a
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Que té un so aspre, que pateix de ronquera. [...]
|
9.
ronc 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
m. Soroll que hom fa en roncar. rinxol(≠ rínxol) ronxoo ronxet roncaderao roncadissa, sèrie de roncs. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
ronc 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. aspre. rauc. Té una veu rauca. rogallós. Amb veu rogallosa. 2 Estar ronc: Ronquejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|