1 ordinari, autoritat eclesiàstica diocesana. diocesào bisbe diocesà pontífex prelat arquebisbe, bisbe que té jurisdicció sobre un cert nombre de bisbes. Cp. mitra: dignitat de bisbe. Aquest mas pertany a la mitra. 2 botifarra. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

siti seu(d'un bisbe) lloc, seient. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pontifical(del bisbe) hieràtic(s'aplica només a un caràcter d'escriptura egípcia antiga) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. clerical Ant. Laic. Civil. Secular. Seglar. 2 m. clergue papa, cardenal, bisbe, capellà. Cp. litúrgic, religiós Ant. Seglar. Laic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

volum. tossao tossera. Quina tossa fa, aquest bisbe: es veu que està ben nodrit. tall, volum més o menys gran d'una cosa. baluerna, cosa que fa molt d'embalum. bot, en la frase fer bot. Feien més bot els pallers que la casa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

salsiró, botifarra prima. blanquet, embotit prim elaborat amb freixura i pinyons. bisbe, botifarra curta i gruixuda. baldana, espècie de botifarra negra. bull, botifarra feta amb el budell més gruixut del porc, farcida esp. de carn magra. paltruc(dial.), botifarra negra, gruixuda i curta. (Alc [...]

diòcesi prefectura apostòlica, territori de missió regit per un bisbe delegat, abans d'esdevenir diòcesi. arquebisbat, bisbat regit per un arquebisbe. arxidiòcesi, íd. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(f. sacerdotessa) capellà, bisbe, papa. ministre del Senyor Noms de sacerdot, en altres religions: pastor, nom del curat d'una església protestant. (Els protestants no tenen sacerdots, llevat dels anglicans i dels episcopals.) imam(musulmà) bonze(budista) druida(f. druïdessa), dels antics [...]

1 adj. acostumato de costum habitual familiar sòlit(≠ sòlid) consuet corrent normal 2 Mancat de distinció. groller barroer xaró de patacada, en certes frases. vulgar 3 De classe no fina. bast grofollut grosser 4 m. bisbe. 5 missatger. 6 menstruació. Manuel Franquesa i [...]

, carta que acredita algú, esp. un diplomàtic. pastoral(d'un bisbe) encíclica(del papa) cèdula reial, en què es concedeix una gràcia. quatre ratlles o quatre mots, es diu fam. per a designar una carta. He rebut quatre ratlles d'ell. Li escriuré quatre mots. 2 escriptura. 3 mapa. 4 Carta de joc [...]