FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignatari de l'Església de Roma, bisbe o prelat. summe pontífex Papa1 2 1. Magistrat sacerdotal que presidia les cerimònies religioses a l'antiga Roma. Persona que, essent una autoritat en un terme, se'n preval i es dona importància. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec o dignitat de l'Església catòlica en els capítols de les catedrals. Antigament, el primer o principal dels diaques d'una església. Eclesiàstic a qui el bisbe donava poder d'exercir jurisdicció en el seu nom sobre els curats de la seva diòcesi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Respecte que mereix algú. Comprometre la seva dignitat. Ha perdut tota dignitat. Parlar amb dignitat. Càrrec honorífic i d'autoritat. Li ho han pres tot: privilegis, dignitats, honors. Li van atorgar la dignitat de bisbe. Persona que posseeix un tal càrrec. Totes les dignitats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de tallar o afaitar una porció de cabell a la coroneta del cap de manera que hi resti un clap rodó sense pèl. El mateix clap. Cerimònia oficiada pel bisbe que introduïa a la clerecia un candidat als ordes menors. Conferir la tonsura. Rebre la tonsura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El més antic dels membres d'un cos per ordre de recepció. Membre d'una facultat, d'una corporació, elegit o designat per a presidir-la. Prevere encarregat d'una circumscripció diocesana per delegació del bisbe. Dignitat del capítol catedral o de la col·legiata que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seti o centre d'un poder o autoritat, especialment del poder o autoritat d'un bisbe o del papa. Aquesta jurisdicció i potestat. Seu episcopal. Església catedral. Fou batejat a la seu de Barcelona. Lloc on té el seu domicili principal una entitat, una institució, una empresa, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada d'administrar, en certs establiments, en cases importants, etc. L'ecònom d'un convent. Ecònom dels beneficis vacants. El qui serveix un ofici eclesiàstic en lloc del titular. Sacerdot destinat a una parròquia pel bisbe perquè faci les funcions del rector [...]
