1.
casaca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir, usada en certs uniformes militars o civils, amb mànigues llargues fins als punys, cos cenyit i faldons llargs. [...]
|
2.
casaca
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Peça de vestir que cobreix la part superior del cos, amb mànigues llargues fins als punys, cos cenyit i faldons. [...]
|
3.
casaca
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Abric militar o civil per a ocasions formals. [...]
|
4.
casaca
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [prenda antigua] casaca. 2 jaqueta. 3 fam casament m, boda. 4 cambiar de (o volver la) casaca fig canviar (o mudar) de camisa. [...]
f 1 [prenda antigua] casaca. 2 jaqueta. 3 fam casament m, boda. 4 cambiar de (o volver la) casaca fig canviar (o mudar) de camisa. |
5.
casaca
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [vestit] casaca. [...]
|
6.
casaca
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
jaqueta. xamberga, espècie de casaca. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
xamberga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Casaca ampla, d'origen militar, en què el folre, voltant la roba, forma les solapes i les botes de les mànigues. [...]
|
8.
vestir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'una bona modista. Anar (amb tal o tal vestit). Vestia una casaca del seu avi. El Fill de Déu vestí carn humana. Anar vestit de tal o tal manera. Aquesta dona vesteix molt bé. Vestir de negre. Vestir-se de frac. Una roba, una peça de vestir, donar a qui la porta l'aspecte d'una [...]
|
9.
catracòlica
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f fam casaca, casacón m. [...]
|
10.
casaquilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f casaca curta. [...]
|