51.
néixer [o nàixer]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 venir al món obrir els ulls a la llum sobrenéixero sobrenàixer, néixer després de la mort del pare. germinar(una planta) sortir(una planta, el pèl, la ploma, una deu d'aigua, un astre, etc.) renéixero renàixer(un sentiment, una cultura, una llengua, etc.) 2 Fig. Començar a ésser. tenir el [...]
|
52.
desplaure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
disgustar. Aquest vestit no em disgusta, però m'agrada més l'altre. desagradar enutjar, causar enuig o desplaer. desdelitar no fer (gens de) gràcia no assentar-se-li bé (una cosa a algú) despagar, fer malcontent algú. venir a repel de fer (una cosa) caure-li (a algú una cosa) a sobre [...]
|
53.
estranyar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 allunyar. 2 Causar estranyesa. sorprendre meravellar fer estrany. Em fa molt estrany que hagi dit això. reprendre. Aquella notícia el va reprendre molt. venir de nou(a algú una cosa) deixar de pedra. La notícia el deixà de pedra. 3 (estranyar-sepron.). Sentir estranyesa. no saber-se [...]
|
54.
madurar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 verolaro verolejar, començar a prendre un fruit verd el color de madur. Les cireres ja verolen. enverar, íd. venir a madurament assaonar-se. Fruita assaonada sobre l'arbre mateix. amoixir-se, esdevenir, una fruita, moixa o tova de tan madura. Ant. Verdejar: no ésser prou madur. Aquestes [...]
|
55.
respondre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. i abs. fer de respostao simpl. fer, respondre de paraula. Llavors ell feu... replicar, respondre a una cosa contestada. Ell em va respondre que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. objectar, respondre posant una objecció. redargüir retorquir, respondre fent valer [...]
|
56.
sentir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que no van dirigits al subjecte. arribar (o venir) (una cosa) a orelles (d'algú) 3 Experimentar una impressió moral. entrar-li(a algú, un afecte). Li entrà una gran tristesa (joia, admiració, amor, sospita, dubte, enyorament, etc.). pressentir, sentir que ha d'ocórrer. Pressentia que moriria [...]
|
57.
barallar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estar com gat i gos tirar-se els plats pel cap (esp. una parella) anar de rebot, anar en desacord, començar a barallar-se venir a les mans, començar a barallar-se a cops. anar a cops, barallar-se a cops. espicassar-se, barallar-se (els ocells, les gallines, etc.) a cops de bec. 3 disputar-se (- [...]
|
58.
ajustar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. 4 v. intr. Adaptar-se, una cosa, amb una altra. Aquesta porta no ajusta bé. encaixar. La porta no encaixa. quadrar casar. Aquests colors no casen. harmonitzar adaptar-se emmotllar-se venir bé venir just avenir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 v. tr. Posar una cosa en justa proporció amb una altra, fer que un cosa vingui bé amb una altra. adaptar. Adaptar un tap a un orifici. conformar, ajustar a una norma, a allò que és ordenat per algú, a allò que és necessari. acordar acomodar encaixar, fer entrar una cosa dins una altra ajustadament. encadellar emmetxar. Es belluga perquè està mal emmetxat. encaixar. Encaixar la porta amb el bastiment. acoblar, unir dues peces entre elles de manera que ajustin perfectament. calibrar, donar a una cosa el calibre just. conjuminar, ajustar, posar d'acord diverses coses de manera que vinguin bé per al fi que es desitja. proporcionar. Proporcionar la pena al delicte, la recompensa al mèrit. sincronitzar, ajustar dues coses en el temps. engalzar, ajustar dins un galze. emmotllar (fig.), ajustar la conducta a una norma determinada. Cal emmotllar-se a les circumstàncies. cenyir, ajustar una banda de roba, un cinturó, etc., al voltant d'una part del cos. 2 (una porta, una finestra, etc.) → tancar. ajuntar. Ajuntar una porta, tancar-la sense passar el pany. 3 Concertar les condicions d'un contracte. concertar alfarrassar, ajustar a un tant alçat, esp. els fruits en verd. → acordar. 4 v. intr. Adaptar-se, una cosa, amb una altra. Aquesta porta no ajusta bé. encaixar. La porta no encaixa. quadrar casar. Aquests colors no casen. harmonitzar adaptar-se emmotllar-se venir bé venir just → avenir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
59.
arribar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, una nau, després d'un viatge, a la vista d'un punt conegut. fer cap(a un lloc) Cp. venir 2 Atènyer el fi perseguit. pervenir atènyer accedir. S'usa sobretot en frases com: accedir al tron, al papat. reeixir. Ha reeixit a obtenir el que desitjava. 3 Per transcurs del temps, una època esdevenir [...]
|
60.
cridar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(l'òliba, la xibeca, etc.) xericar(els ocells petits) xerrotejar, fer els ocells un seguit de crits que no constitueixen pròpiament un cant. garrular, íd. piular, piuar o piulejar(els pollets de la gallina) 4 v. tr. Invitar algú a venir. convocar, cridar a una reunió. evocar, cridar les ànimes dels [...]
|