Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.139
|
81.
Estalvi de la dièresi / Dièresi: excepcions
Font
Fitxes de l'Optimot
Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
|
|
82.
Verbs de la tercera conjugació: amb '-eix-' o sense? / 'dissent' o dissenteix'?, 'bulleix' o 'bull'?, ''esculli' o 'escolleixi'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la tercera conjugació, anomenats incoatius, que afegeixen l'increment -eix- (-esc-, -ix- o -isc-) en algunes formes: concretament, en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu, i de l'imperatiu.
Un d'aquests verbs és [...]
|
|
83.
La vocal o: accent obert o greu / Distribució d'accents oberts i tancats
Font
Fitxes de l'Optimot
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
els mots açò, això, allò, però, etc.
els noms arròs, espòs, repòs, talòs, terròs; Ambròs, Bolòs, Seròs, Tredòs [...]
|
|
84.
La vocal e: accent obert o greu / Distribució d'accents oberts i tancats
Font
Fitxes de l'Optimot
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc.
la [...]
|
|
85.
La vocal o: accent tancat o agut / Distribució d'accents oberts i tancats
Font
Fitxes de l'Optimot
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria de mots que fan el plural en -ons: atenció, avió, botó, camió, cançó, traïció, etc.
els acabats en -ós [...]
|
|
86.
La ela geminada ('l·l')
Font
Fitxes de l'Optimot
La grafia l·l (ela geminada) representa el so d'una ela llarga i només s'usa entre vocals. S'escriuen sempre amb aquest dígraf:
els mots que contenen el formant fil·l, amb el significat de 'fulla': clorofil·la, fil·loxera, fil·lòfag, que no s'ha de confondre amb el formant fil, amb el [...]
|
|
87.
Varietats geogràfiques del català
Font
Fitxes de l'Optimot
Les varietats geogràfiques de la llengua catalana es divideixen en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.
Oriental
Pertanyen al bloc oriental els dialectes alguerès, septentrional, central i baleàric.
Alguns d'aquests dialectes tenen subdialectes:
Dins del central hi trobem el gironí [...]
|
|
88.
L'article personal: 'en', 'na' i 'el', 'la' / L'article davant de noms de persona
Font
Fitxes de l'Optimot
la, no s'apostrofa davant de noms femenins que comencen amb i, u, hi, hu àtones: na Irene, la Isabel.
En els parlars del Principat de Catalunya, generalment s'usa l'article definit amb els noms femenins (tant si comencen per vocal com per consonant) i amb els masculins començats per vocal (la Maria [...]
|
|
89.
La conjunció que en oracions subordinades declaratives / Us preguem confirmeu o Us preguem que confirmeu?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les oracions subordinades substantives que tenen el verb flexionat s'enllacen amb la principal amb la conjunció que. Malgrat que de vegades s'omet aquesta conjunció, sobretot quan a l'oració principal hi ha verbs com ara demanar, pregar, esperar, agrair, etc., en tots els casos i registres cal [...]
|
|
90.
Emmudiment de la segona consonant d'alguns grups consonàntics
Font
Fitxes de l'Optimot
En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de [...]
|
