31.
immoral
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viola o ofèn la moral. Un home immoral. Una acció immoral. [...]
|
32.
adúlter -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viola la fe conjugal. Una dona adúltera. Un home adúlter. Un amor adúlter. Adulterat. Un llenguatge adúlter. [...]
|
33.
pensament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
petitíssima. Un pensament de sal. Facultat de pensar. Això no cap en el meu pensament. Llibertat de pensament. Planta herbàcia del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors semblants a les violetes, però amb els dos pètals laterals acostats al superior. Pensament [...]
|
34.
noueta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En diferents màquines, politgeta o rodeta destinada generalment a rebre un moviment rapidíssim de rotació. Peça de l'extrem d'un arc de violí, viola, violoncel, etc., per on s'agafa l'arc i que conté el caragol que tesa les cerres. Mol·lusc lamel·libranqui, [...]
|
35.
lentibulariàcies
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies insectívores, de fulles simples, flors zigomorfes generalment bilabiades i amb un esperó i fruit en càpsula, aquàtiques o de llocs humits, a la qual pertanyen la viola d'aigua i les utriculàries. Individu d'aquesta família. [...]
|
36.
baríton 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
greu de la viola. [...]
baríton1
|
37.
quartet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició musical per a quatre veus o instruments, especialment dos violins, una viola i un violoncel. Conjunt dels quatre executants de quartets. Grup de quatre. Quin quartet de ximples, tu i els teus amics! Estrofa de quatre versos, especialment decasíl·labs, que solen rimar el [...]
|
38.
nit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
substantiu] Expressió que denota la pèrdua o la desaparició irremissible d'alguna cosa. Si perdem el vaixell, bona nit viatge. bona nit viola! [o bona nit caragol!] Expressió usada per a denotar la consumació d'un fet que ja no té remei, la pèrdua irremissible d'alguna [...]
|
39.
violeta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 bot [Viola sp] viola, violeta. adj i m 2 [color] violeta, violat -ada. [...]
|
40.
violat -ada
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Del color de la viola, morat clar. [...]
|