FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure (una construcció), convertir-la en una ruïna. L'enemic hi feu grans destrosses, i el temps l'ha acabat d'arruïnar. Causar la ruïna (d'algú o d'alguna cosa). La guerra l'ha arruïnat, ha arruïnat moltes indústries. Si segueixes per aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre per una pressió forta, per un xoc violent. Esclafar nous, ametllons, avellanes. Esclafar algú contra la paret. Esclafar un adversari en una discussió, en un combat. La síndria va caure a terra i es va esclafar. Duia un barret fort, que es va esclafar amb el cop. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que tempta. Resistir a la temptació. Pregueu demanant de no caure en la temptació. Les temptacions de sant Antoni. Atracció, desig, curiositat. M'agafen temptacions d'esquinçar-lo. No vaig poder resistir la temptació d'obrir els regals abans d'hora. La teva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc de billar que es juga en una taula gran amb forats en els quatre angles, en el centre de la qual es planten en quincunci cinc bitlles petites i en què es marquen punts pel fet de ficar una bola en un forat o fer caure bitlles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caure l'aigua dels núvols en gotes. Ahir va ploure tot el dia. Comença a ploure. Sembla que vol ploure. No para de ploure. Aquest vent farà ploure. Ploure a claps. fer com qui sent ploure Obrar sense fer cas del que es diu. fer tronar i ploure V. tronar. ploure a bots i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre la posició vertical (a una paret, a una façana, a un objecte dret, etc.). Una paret, una façana, un objecte dret, etc., perdre la posició vertical. L'espantall es desplomà amb un terrabastall de canyes. Caure a plom. Unes roques grosses amenacen de desplomar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop de dit. Va fer caure el plat de la balança amb una ditada. Porció d'una cosa que hom pot emportar-se adherida a un dit. Una ditada de mel, de llard. Senyal o taca que deixa sobre una cosa el contacte d'un dit. El mirall és ple de ditades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embrutar, especialment amb una substància pastosa, viscosa, amb un tint. Els tonedors d'ovelles s'empastifen amb la suarda. En caure a terra, el pa i la carn rostida s'empastifaren. Ficar-se en algun assumpte tèrbol i sortir-ne malparat. No s'han empastifat amb els negocis que els altres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planxa que algunes embarcacions de vela duen sota la carena, o al costat, per tal de no caure a sotavent i augmentar l'estabilitat. Orsapop . anar a l'orsa Una nau, navegar amb la proa, tant com és possible, contra el vent. anar a l'orsa Una cosa, anar malament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pala de tall acerat. Excavació que es fa sota una construcció per fer-la caure. Excavació de galeria subterrània o de trinxera. Procés erosiu consistent en l'excavació de la base d'un vessant escarpat per les ones marines al litoral, o per les aigües d'un curs [...]
