El verb solapar-se no és admissible en català. Per expressar el sentit figurat de 'superposar-se parcialment o totalment una o més coses', es poden fer servir els verbs encavallar-se, superposar-se, trepitjar-se o coincidir, segons el context. Per exemple:
Hem de refer els horaris: les classes [...]
El verb vivenciar es fa servir en l'àmbit de la psicologia amb el significat d'experimentar una cosa de forma viva, profunda i personal. Per exemple: El pacient ha d'aprendre a vivenciar el seu món interior durant la teràpia.
En canvi, el verb vivenciar no és adequat en un llenguatge que no sigui [...]
Per fer referència a un edifici, o una part d'un edifici, apte per habitar-hi, es pot fer servir el nom habitatge. Per exemple:
Han tingut sort: els ha tocat un habitatge de protecció oficial.
En aquella zona s'estan construint molts habitatges.
El preu dels habitatges nous no para de pujar.
Si [...]
En català, les formes de tractament general de cortesia que precedeixen el nom d'una persona són senyor i senyora. En canvi, no són acceptables les formes don i dona (o donya). Per exemple:
Us presento el senyor Jordi Cases (i no ...don Jordi Cases).
Té un missatge de la senyora Maria Domínguez [...]
L'expressió fins sempre és un calc de l'expressió castellana hasta siempre. Les traduccions de mots i expressions d'una llengua a una altra no
sempre són univalents i corresponen a un sol mot o expressió que reculli
exactament la mateixa idea. En aquest cas, no es documenta una
construcció [...]
La forma intermig, intermitja no existeix en català. Per fer referència a una cosa que està entre dos termes, en català cal fer servir l'adjectiu intermedi, intermèdia. Per exemple:
S'ha de saber trobar un punt intermedi entre l'elogi forçat i la crítica destructiva.
El nivell d'aquest curs és [...]
Per expressar que una cosa és evident, certa, o que hi estem d'acord, en català es poden fer servir les expressions següents, segons el context: per descomptat, és clar, ja ho crec, naturalment, evidentment, sens dubte, no cal dir-ho, i tant!, i tant que sí!, com sempre. Per exemple:
?Vindràs [...]
Quan es vol indicar que just en el moment concret d'una narració passa una cosa determinada, es poden fer servir, per exemple, els adverbis aleshores o llavors o l'expressió en aquesta avinentesa. En canvi, no són adequades les expressions en aquestes i amb aquestes. Per exemple:
Llavors obrí la [...]
En català, algunes de les expressions més habituals per indicar negació, refús o desaprovació davant una pregunta o una afirmació sorprenents són, segons el cas, i ara!, au va!, no!, fuig!, i ca!, i què més!, entre d'altres. Per exemple:
I dius que no es poden permetre anar de vacances? Au va! Si [...]
El verb apretar no és admissible en català. L'expressió apretar a alguien, amb el significat de forçar algú a fer alguna cosa, es pot expressar en català amb les formes següents, segons el registre: collar, pressionar, obligar, constrènyer, forçar. Així, es pot dir, per exemple:
El van collar [...]