Àrea temàtica
Música > Instruments musicals

ca - sanxian [zh] n m
ca - xianzi [zh] n m sin. compl.
es - san-hsien
es - sanxian
fr - san-hsien
fr - sanxian
en - san-hsien
en - sanxian
en - xianzi
zh - sānxián
zh - xiánzi

Definició
Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa entre 95 i 120 cm de llargada, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma aproximadament ovalada i de fons pla, amb la taula harmònica feta de pell de serp, i un mànec llarg, claviller, i tres cordes, que es toca amb un plectre o amb les ungles de la mà dreta.

Nota
És un instrument d'origen xinès, la primera documentació del qual data del segle XIII.

Nota
Les transcripcions de les denominacions xineses segons el sistema pinyin són sānxián i xiánzi, respectivament.

Nota
Les transcripcions segons el sistema Wade-Giles són sanhsien i hsientzu, respectivament.