161.
como
(castellą)
Font
Diccionari castellą-catalą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
(o tant de fred) com ahir. 4 [aproximadamente] si fa no fa, prop de, gairebé. Me dio como dos docenas de rosas, em va donar si fa no fa dues dotzenes de roses. 5 [como si fuese] com si fos. Tiene un acento como extranjero, té un accent com si fos estranger. 6 [en calidad de] com a. Irį a la reunión [...]
|
162.
grącia
Font
Diccionari catalą-castellą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
chica te hace gracia. 19 fer grącia [denotant una sorpresa desagradable] tener gracia (o chiste). Em fas grącia! Si encara ahir afirmaves tot el contrari, ”tiene gracia! Ayer mismo afirmabas todo lo contrario. 20 fer grącia de [concedir] hacer merced (o gracia) de. El rei li va fer grącia de terres i [...]
f 1 [el que diverteix o plau] gracia. Només diu bestieses, perņ les diu amb molta grącia, no dice mįs que tonterķas, pero las dice con mucha gracia. 2 [atractiu, qualitats] gracia, encanto m. Una noia plena de grącies, una muchacha llena de gracia. 3 [elegąncia i desimboltura] gracia, salero m, donaire m, brķo m, garbo m. 4 [benvolenēa] gracia, favor m. Gaudia de la grącia del rei, gozaba de la gracia del rey. 5 [concessió] gracia, favor m, merced, don m. Va dir-li que li concediria la grącia que li demanés, le dijo que le concederķa la gracia que le pidiese. 6 crist [do divķ] gracia. 7 dr gracia. 8 pl [expressió d'agraļment] gracias. 9 acció de grącies crist acción de gracias. 10 aquķ hi ha la grącia ahķ estį la gracia. 11 caure en grącia caer en gracia. 12 cop de grącia tiro (o golpe) de gracia. 13 donar les grącies dar las gracias. 14 en grącia de Déu [net de pecat] en gracia de Dios. 15 estar en grącia davant algś (o d'algś) [gaudir del favor d'algś] estar en gracia cerca de alguien. 16 fer grącia [ser graciós] hacer gracia. 17 fer grącia [agradar, abellir] hacer gracia. 18 fer grącia [una persona] hacer gracia (o tilķn). Sembla que aquesta noia et fa grącia, parece que esta chica te hace gracia. 19 fer grącia [denotant una sorpresa desagradable] tener gracia (o chiste). Em fas grącia! Si encara ahir afirmaves tot el contrari, ”tiene gracia! Ayer mismo afirmabas todo lo contrario. 20 fer grącia de [concedir] hacer merced (o gracia) de. El rei li va fer grącia de terres i viles, el rey le hizo merced de tierras y villas. 21 fer grącia de [dispensar, evitar] hacer gracia de. Us faig grącia de la indemnització, os hago gracia de la indemnización. 22 fer molt poca grącia hacer muy poca gracia. 23 grącies a [per mitją de] gracias a. Ens n'hem sortit grącies a ell, lo hemos logrado gracias a él. 24 grącies a Déu gracias a Dios (o a Dios gracias). 25 grącies!, moltes grącies! ”gracias!, ”muchas gracias! 26 grącies per gracias por. 27 i encara grącies si... y gracias si... 28 les tres Grącies mit las tres Gracias. 29 maleļda la grącia que em fa maldita la gracia que me hace. 30 més val caure en grącia que ésser graciós mįs vale caer en gracia que ser gracioso. 31 no fer grącia (o no fer gens de grącia) no hacer gracia (o ninguna gracia). 32 no fer grącia (o no fer gens de grącia) [una persona] no hacer gracia, caer gordo. 33 no tenir cap (o cap mena de, o gens de, o gota de) grącia no tener gracia (o ni pizca de gracia). 34 per obra i grącia de por obra y gracia de. 35 per la grącia de Déu por la gracia de Dios. 36 quina grącia! ”qué gracia!, ”qué gracioso! 37 quina poca grącia! [expressió d'enuig] ”vaya una gracia!, ”qué gracioso! 38 tenir grącia [ésser sorprenent, irritant] tener gracia. |
163.
de 1
Font
Diccionari catalą-castellą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
de vuit a nou, abren de ocho a nueve. D'ara endavant, de ahora en adelante. 5 [amb pp] de [sin pp]. És cuit de dilluns, es del lunes. Aquest peix és fet d'ahir, este pescado es de ayer. 6 [durada, espai de temps] de. De menut va marxar de casa seva, de pequeńo se fue de su casa. 7 [durada, espai de [...]
|
164.
tant
Font
Diccionari de sinņnims Franquesa d'Enciclopčdia Catalana (2a edició)
1 Tant... com: aixķ. Armes aixķ defensives com ofensives. Tant, en el sentit de la quantitat de, tal nombre de (davant d'un subs.), es pot escriure tant de. Fan tant de soroll (o tant soroll), que m'eixorden. Avui no fa tant de vent (o tant vent) com ahir. 2 Per tant: Doncs. Per consegüent. En [...]
|
165.
nariz
(castellą)
Font
Diccionari castellą-catalą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
narices con alguien fig i fam [encontrįrselo] topar, topar nas a nas. Ayer me di de narices con mi jefe, ahir vaig topar nas a nas amb el meu director. 14 darse de narices en algo fig i fam [estrellarse ante una dificultad] estavellar-se, topar. Se dio de narices en aquel problema, es va estavellar amb [...]
|
166.
deixar
Font
Diccionari catalą-castellą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
, prestar. Deixa'm el llapis, déjame el lįpiz. 16 [no desposseir] dejar. El tribunal ha deixat els fills a la mare, el tribunal ha dejado los hijos a la madre. 17 fig dejar. La discussió d'ahir em va deixar molt mal record, la discusión de ayer me dejó muy mal recuerdo. 18 dejar, dejar que. Deixa treballar [...]
|
167.
lo
(castellą)
Font
Diccionari castellą-catalą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
'l [només amb imperatiu], el (o l'). ”Quiérelo!, estima'l!pron m pers de 3a pers del pl 30 [delante del verbo] els, -los [posposat a l'infinitiu]. Los compró ayer, els va comprar (o va comprar-los) ahir. 31 [detrįs del verbo] -los [només amb infinitiu i imperatiu], 'ls [només amb imperatiu], els [...]
|
168.
conseqüčncia
Font
Diccionari de sinņnims Franquesa d'Enciclopčdia Catalana (2a edició)
. Aquesta ressaca és el deixat del temporal d'ahir. derivació rņssec, allņ que s'esdevé com a conseqüčncia forēada d'una cosa. El rņssec d'una malaltia. contracop, en la frase de contracop, com a conseqüčncia. 2 En dialčctica, proposició que es dedueix lņgicament d'un principi posat. corol·lari [...]
|
169.
pasar
(castellą)
Font
Diccionari castellą-catalą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
, ja han passat els freds. 44 [suceder] passar. Esto pasó ayer, aixņ va passar ahir. æQué te pasa?, quč et passa?45 jocs passar. 46 como si no hubiese pasado nada com si res, com aquell qui res. 47 ir pasando anar passant (o fent). 48 pasar delante de passar al davant de. 49 pasar de fig i fam tant [...]
|
170.
bo
Font
Diccionari catalą-castellą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
tiempo, hacer bueno. Ahir va ploure, perņ avui fa bo, ayer llovió, pero hoy hace buen tiempo (o hace bueno). 34 fer de bo [intercedir] abogar por (o en favor de). Li ha fet de bo amb el governador, ha abogado por él cerca del gobernador. 35 fer-la bona [fer-la grossa] hacer una buena (o hacerla, o hacer [...]
|