Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

Fitxa 1179/10Darrera versió: 28.07.2023

Títol

Signes de puntuació: la coma 

Resposta

La coma (,) és un signe gràfic que representa una pausa breu en el discurs. En alguns casos serveix per facilitar la lectura i en altres per marcar diferències semàntiques. Tipogràficament, la coma se situa sense deixar cap espai després del mot que la precedeix i deixant-ne un abans del que la segueix.

Els usos principals de la coma són els següents:

1. Separa mots, expressions i frases d'una mateixa enumeració, però no s'hi posa quan ja hi ha les conjuncions i, ni o o: La Comissió Permanent va estudiar el projecte, el Ple el va aprovar i els ciutadans el van aplaudir.

2. Separa els incisos que es fan en una oració, és a dir, les explicacions, els aclariments i les aposicions, encara que al davant hi hagi una conjunció i, o o ni: El president continuà parlant i, fortament decebut, digué...

3. Separa els vocatius, és a dir, els noms amb què es reclama l'atenció d'algú: Xavier, el senyor Puig ha vingut a buscar l'expedient.

4. En les oracions amb els verbs elidits se sol usar la coma per marcar aquesta elisió: Els caps eren a la reunió i els col·laboradors, a la sala d'espera. (La coma indica la supressió de eren.)

En alguns casos, però, l'ús de la coma per marcar les elisions pot donar lloc a oracions excessivament sincopades i aleshores s'omet, o se n'ometen algunes: Tinc dues filles a l'estranger, una a Londres i una a París.

5. Separa, de vegades, un complement de l'oració que s'ha desplaçat de la seva posició segons l'ordre lògic (subjecte, verb i complements verbals). Per exemple:

Jo només hi he anat un cop, al Tibidabo.
La carta, la té la directora. (En aquest cas la coma és opcional.)
A la Glòria, van passar l'encàrrec del secretari, i no al Pere.

6. Separa les frases relatives explicatives —és a dir, aquelles que expliquen alguna cosa sobre l'antecedent però no en restringeixen el significat— amb comes: Els funcionaris, que treballen al primer pis, no van sentir res. Aquesta frase significa que tots els funcionaris treballen al primer pis i que cap no va sentir res. Sense les comes, aquesta frase seria especificativa, i voldria dir que una part dels funcionaris (els que treballen al primer pis) no van sentir res.

7. Es fa servir davant de conjuncions adversatives (però, sinó, tanmateix, altrament, nogensmenys, mentre que, tot i això, etc.) i separant altres conjuncions o locucions conjuntives en què s'acostuma a fer una pausa. Per exemple: Van preparar el pla, però no el van aprovar. No obstant això, pensen continuar treballant.

8. En una data, separa el lloc de la data: Badalona, 6 d'octubre de 2008.

9. En una adreça, separa el nom del carrer del número de l'edifici i aquest mateix número de la forma que designa el pis: Passeig de Gràcia, 103, 2n 1a.

10. Per evitar confusions, a vegades cal posar una coma. Per exemple:

Tens ganes de sortir?
—No, em vull quedar a casa.

Si s'omet la coma que hi ha després del no, el significat és totalment oposat.

 

Finalment, cal dir que, en general, no es posa coma entre el subjecte i el verb o entre el verb i un complement quan la frase és curta i no presenta cap complexitat. Així, no s'escriu:

Aquesta taula de fusta, fa la mateixa funció que una de marbre.
El professor va acabar la classe dient, que hi hauria examen sorpresa.

En aquests casos cal escriure:

Aquesta taula de fusta fa la mateixa funció que una de marbre.
El professor va acabar la classe dient que hi hauria examen sorpresa.

 

Classificació

Categoria
Convencions .Signes gràfics i de puntuació
Abreviacions