En alguns parlars, el diftong eu del verb veure es pronuncia com una sola vocal.
En valencià, en part del tortosí i en mallorquí, en lloc del diftong eu es pronuncia una o en el futur i el condicional:
Ja voràs quin gatet tan bonic!
Si parés més atenció al que fa, voria que això no li [...]
Els adjectius pròxim, pròxima i proper, propera són sinònims i indiquen localització espacial i temporal ('el primer a presentar-se en l'espai, en el temps o en l'ordre lògic'). Poden aparèixer anteposats o posposats al nom que acompanyen, tot i que és més habitual que se situïn davant del nom [...]
Per expressar una ordre, donar instruccions o fer una recomanació cal fer servir l'imperatiu i no pas l'infinitiu. Per exemple: Premeu el botó (i no Prémer el botó). Així, per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics, com ara rètols, avisos, manuals d'instruccions, etc [...]
Tant l'expressió cal no com l'expressió no cal són adequades, depenent del sentit que es vulgui expressar.
La construcció cal no davant d'un verb en infinitiu indica obligació. Per exemple:
Cal no oblidar els esdeveniments del passat ('No s'han d'oblidar els esdeveniments del passat').
En [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)
Per esmentar l'any en què succeeix un esdeveniment, es pot introduir l'expressió temporal amb preposició o sense.
1. Sense preposició
L'expressió temporal es pot construir amb article i sense preposició. Per exemple: El 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona.
L'expressió numèrica també [...]
Malgrat que en alguns contextos en què se simplifica molt el text, com ara en missatges publicitaris o en llocs web, de vegades es troba usat l'infinitiu d'un verb transitiu sense el complement directe (saber més, conèixer més, veure més, etc.), aquest ús no és acceptable. Per tant, si no es fa [...]
Per expressar el significat de 'com a màxim' en sentit temporal es poden fer servir les construccions a tot estirar, a tot tardar, no més tard, entre d'altres, i no com a més tard o com més tard. Per exemple:
Tornaré aviat, a tot estirar a les tres.
Et vull aquí a les nou, no més tard.
[...]
valencians tampoc no se sol pronunciar la primera erra de perdre.
Igualment, és habitual no pronunciar la erra de la síl·laba pren- del verb prendre i derivats (com aprendre, comprendre o sorprendre) i cerndre en les formes d'infinitiu, futur i condicional: prendre, emprendre, prendré, prendria [...]
de dinar...')
En canvi, l'oració de gerundi no expressa una acció posterior a la de l'oració principal. Tampoc no indica una conseqüència de l'acció expressada pel verb principal, encara que les dues accions siguin simultànies des del punt de vista temporal. Per exemple:
S'ha examinat i ha aprovat [...]
perquè la puguem consumir fora de l'establiment on es ven, podem optar per fer servir la forma pronominal:
Menjar per emportar-se
Cafè per endur-se
o bé prescindir del pronom:
Menjar per emportar
Cafè per endur.
Si en l'oració principal es fa referència explícita al subjecte, caldrà fer servir la [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)