1 coure. 2 escarmentar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (≠ escamar) escarmentar. 2 (escamnar-sepron.) endurir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. escarmentar, aprendre de l'experiència per no tornar a caure en falta. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

excessivament. 2 Fer desconfiar: Desfiar. Les seves paraules sornegueres em desfiaren d'anar-hi. Escamnar. Escalivar(fig.). Cp. escarmentar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 punir penar imposar un correctiu (o una sanció) multar, castigar amb una pena pecuniària. penyorar, íd. escarmentar(v. tr.), fer sofrir un càstig a algú per tal que es corregeixi. corregir, castigar algú per emmenar-lo a la regla. El pare el va corregir severament, amb una bona allisada [...]

) covera, ganes de covar, que mostren les gallines quan es fan lloques. cerquera(de cercar; usat a Mallorca. Alc.) berenera(de berenar; usat a les Illes. Alc.) 3 Tenir ganes de: Estar d'humor per(s'usa esp. en frases negatives). Fer perdre les ganes: Malcorar. Desenllaminir. Desenllepolir. Escarmentar [...]

el cap descobert. 67 enderezar (o erguir) la cabeza alçar (o aixecar) el cap. 68 escarmentar en cabeza ajena aprofitar l'experiència dels altres, no caure en els mateixos errors dels altres. 69 escarmentar en cabeza ajena servir de lliçó. Te lo digo para que escarmientes en cabeza ajena, t'ho dic [...]