Algú, prendre ensenyament del que ha experimentat per no tornar a incórrer en falta, a arriscar-se, etc. No tornaré a enfilar-m'hi: vaig escarmentar d'una vegada que vaig caure. Fent això s'ha cremat els dits més de quatre vegades; però ell no escarmenta. El nen cau [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

[Se conjuga como: apretar] v tr 1 escarmentar. Los fracasos empiezan a escarmentarlo, els fracassos comencen a escarmentar-lo. 2 hacer escarmentar fer escarmentar. v intr 3 escarmentar. 4 nunca escarmienta (o no escarmienta nunca) mai no escarmenta (o no escarmenta mai).  [...]

1 escalivar escamnar donar una lliçó 2 (escarmentar-sepron.) sortir-ne amb les mans al cap Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Fer agafar (a algú) recel, desconfiança. Agafar recel, desconfiança. Amb els teus comentaris es va escamnar. Escarmentar . El dia que es cremi s'escamnarà. [...]

Coure al caliu. Escalivar pebrots, albergínies. Escarmentar . Si no l'escalives ho tornarà a fer. Ara que ja s'ha escalivat, no ho tornarà a fer mai més. [...]

v tr 1 gastr [coure al caliu] asar al rescoldo, escalivar cat. 2 fig [escarmentar] escarmentar. 3 fig [escamnar] escamar. Tot aquest tripijoc m'escaliva, todo este tejemaneje me escama. v pron 4 escarmentar intr. No s'escaliva mai, no escarmienta nunca.  [...]

v tr 1 [fer agafar recel] escamar, oler mal. El que ha fet m'escamna molt, lo que ha hecho me escama mucho. 2 [escarmentar] escarmentar. 3 estar escamnat fig i fam estar escamado. v pron 4 escamarse. 5 [escarmentar-se] escarmentar intr. Mai no s'escamna, el bandarra!, ¡nunca escarmienta, el muy [...]

-da adj 1 [participio pasado de escarmentar] escarmentat -ada. 2 de los escarmentados salen los avispados gat escaldat amb aigua tèbia en té prou.  [...]