Resultats de la cerca frase exacta: 17
|
1.
escarmentar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, prendre ensenyament del que ha experimentat per no tornar a incórrer en falta, a arriscar-se, etc. No tornaré a enfilar-m'hi: vaig escarmentar d'una vegada que vaig caure. Fent això s'ha cremat els dits més de quatre vegades; però ell no escarmenta. El nen cau [...]
|
|
2.
escarmentar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
escarmentar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 escarmentar. Los fracasos empiezan a escarmentarlo, els fracassos comencen a escarmentar-lo. 2 hacer escarmentar fer escarmentar. v intr 3 escarmentar. 4 nunca escarmienta (o no escarmienta nunca) mai no escarmenta (o no escarmenta mai). [...]
|
|
4.
escarmentar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 escarmentar. Ell mai no escarmenta, él nunca escarmienta. v tr 2 escarmentar. Els fracassos comencen a escarmentar-lo, los fracasos empiezan a escarmentarlo. v pron 3 escarmentar intr. 4 fer escarmentar hacer escarmentar. [...]
|
|
5.
escarmentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 escalivar escamnar donar una lliçó 2 (escarmentar-sepron.) sortir-ne amb les mans al cap Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
escamnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agafar (a algú) recel, desconfiança. Agafar recel, desconfiança. Amb els teus comentaris es va escamnar. Escarmentar . El dia que es cremi s'escamnarà. [...]
desafiar
|
|
7.
escalivar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coure al caliu. Escalivar pebrots, albergínies. Escarmentar . Si no l'escalives ho tornarà a fer. Ara que ja s'ha escalivat, no ho tornarà a fer mai més. [...]
|
|
8.
escalivar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 gastr [coure al caliu] asar al rescoldo, escalivar cat. 2 fig [escarmentar] escarmentar. 3 fig [escamnar] escamar. Tot aquest tripijoc m'escaliva, todo este tejemaneje me escama. v pron 4 escarmentar intr. No s'escaliva mai, no escarmienta nunca. [...]
|
|
9.
escamnar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer agafar recel] escamar, oler mal. El que ha fet m'escamna molt, lo que ha hecho me escama mucho. 2 [escarmentar] escarmentar. 3 estar escamnat fig i fam estar escamado. v pron 4 escamarse. 5 [escarmentar-se] escarmentar intr. Mai no s'escamna, el bandarra!, ¡nunca escarmienta, el muy [...]
|
|
10.
escarmentado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de escarmentar] escarmentat -ada. 2 de los escarmentados salen los avispados gat escaldat amb aigua tèbia en té prou. [...]
|
desafiar
1 1 v. tr. [LC] [DE] [SP] Provocar a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar algú a córrer, a saltar, a nedar. Desafiar a caramboles, als escacs.
1 2 v. tr. [LC] Afrontar, no témer la lluita (amb alguna cosa). Desafiar la tempesta, la fúria del vent. Desafiar els perills. Desafiar la fortuna. Desafiar la mort.
2 tr. [LC] Dir (a algú) que no és capaç de fer una cosa per incitar-lo a fer-la. Et desafio que no ho endevines.