FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s'hi acosten. Una persona esquerpa. Un ocell, un gos, un gat, esquerp. Un país esquerp. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispersar (la caça, els animals, la gent, etc.), fent-los formar grups dispersos. Aüixar . Esvalotar . La llocada s'escarota pel pas d'un gos. No us escaroteu per tan poca cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que peca d'egoisme. És un egoista: només pensa en ell mateix. Aquesta gent, com més rica més egoista. Que revela egoisme. Té una manera de fer egoista i gasiva: mai no ajuda ningú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'expedir; l'efecte. La primera expedició de mercaderies. Anada o tramesa de gent, de naus, etc., a una regió determinada, amb un fi militar, científic, comercial, esportiu. Una expedició al pol Nord. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gran nombre de persones o de coses. Una multitud de curiosos. La multitud d'estels. El comú de la gent, els qui formen el més gran nombre. La multitud es deixa influir per la publicitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tancar (algú) en un lloc d'on no pot sortir, on està apartat del tracte de la gent, separat del món. El van haver de recloure a la seva cel·la. Recloure's en una cel·la. [...]
