Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.
S'escriu déu, déus en el cas següent:
amb el significat de 'divinitat': creure en [...]
quinze monosíl·labs d'ús freqüent:
bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció
be: 'anyell', nom de la lletra b
déu: 'divinitat'
deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar
és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural
mà: 'part terminal del braç'
ma: possessiu [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de són i son.
S'escriu són en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: Ja són les deu del matí [...]
al col·legi.
Ves cap als afores.
Torna del poble.
Això és propi dels pares.
Actua pel seu compte.
Arribarà pels volts de les deu.
Per al mes vinent ha d'estar enllestit.
Ho vull per als meus fills.
La partícula ca (reducció de casa) també es contreu quan es troba amb els articles definits el i [...]
diftong del mot primitiu en afegir-hi el sufix. Per exemple: laic però laïcisme; ar-caic però ar-ca-ït-zant, ar-ca-ït-zar; déu però de-ï-tat, de-ï-fi-car, de-ï-for-me; eu-ro-peu però
eu-ro-pe-ït-zant, eu-ro-pe-ï-tat; fluid però flu-ï-di-tat, flu-ï-de-sa; he-roi però he-ro-ï-ci-tat; laic però la-ï-ci-tat [...]