xerraire. endurar, suportar una cosa amb paciència constant. encórrer, posar-se en el cas d'haver de suportar alguna cosa. Encórrer la ira d'ells. empassar-se la saliva(fig.) aguantar la porra, suportar les molèsties que ens ocasionen. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

la seva fascinació eròtica. deessa, divinitat, sirena, sílfide, venus, beutat, bellesa, dona molt bella. pitera, dona ben cossada. comare, dona xerraire, xafardera. nimfòmana, dona que pateix de furor uterí, d'una exageració patològica de l'impuls sexual. tia, dona soltera ja no jove [...]

(o de sobra). 32 ésser en un error [equivocar-se] estar en un error. 33 ésser menys ser menos. 34 ésser més... que [comparació] ser más... que, tener más de... que. És més xerraire que no pas altra cosa, es más charlatán que otra cosa, tiene más de charlatán que de otra cosa. 35 ésser millor que res [...]

.). Unes nous com el puny. com una casa. Va fer una atzagaiada com una casa. Una veritat com una casa. famós(en el sentit de gran, sempre anteposat al subs.). És un famós xerraire. bell(íd.). Ha fet un bell xàfec. bo(íd.). Li va donar un bon disgust. [...]

cantaire , xerraire , juvenil , natural , amable , etc. Noms col·lectius i epicens Són noms de nombre singular però que designen una pluralitat d'individus. Per exemple: ciutadania, alumnat, voluntariat, equip, professorat, orquestra, gent, pineda, bosc, vaixella, dotzena, noblesa, comandament, població [...]