FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consumpció per manca de nodriment, emaciació lenta del cos o d'una part del cos. Atròfia muscular. En biol., involució d'un òrgan, d'un teixit, etc., o de la seva funció a causa de l'envelliment o per raons patològiques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Augment de la pressió intraocular que, en privar l'ull de la necessària irrigació sanguínia, causa l'enduriment del globus i l'atròfia del nervi òptic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extenuació o consumpció extrema, consecutiva a les malalties cròniques, infeccioses o tumorals. marasme senil Atròfia normal dels teixits en la vellesa. Suspensió, paralització, causada per una pèrdua de força molt accentuada. Els afers estan en el marasme [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consumpció o atròfia progressiva de tot el cos o d'una part. tabes dorsal Forma de sífilis del sistema nerviós central caracteritzada per una degeneració selectiva de les arrels posteriors dels nervis raquidis i dels cordons posteriors de la medul·la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells capbussaires de l'ordre dels podicipediformes, de mida mitjana, potes lobulades i plomatge molt destacat en època de zel, que presenten una tendència a l'atròfia de la capacitat de volar, a la qual pertanyen els cabussons. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
concèntrics el conjunt de la suspensió Cardan d'alguns instruments de bord d'una embarcació. Apèndix claviforme derivat per transformació i atròfia de l'ala d'alguns insectes. Perxa emprada pels funàmbuls per a ajudar-se a mantenir l'equilibri. [...]