Resultats de la cerca bàsica: 634
|
151.
número
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
representa un nombre. Escriviu els números i les lletres següents. Càlculs sobre una cosa. Fes números abans de demanar la hipoteca. Els números quadren. prendre el número a algú Prendre el pèl a algú. Peça, exhibició, execució, que forma [...]
|
|
152.
ballaruga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Borleta de la grandària d'un ballaruc que serveix com a adorn. Joguina que consisteix en un eix que travessa una boleta més o menys aplatada pels pols, un disc, un dau, etc., sovint amb lletres a les cares laterals, a la qual s'imprimeix un ràpid moviment de rotació amb el [...]
|
|
153.
capgirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l'altre. Capgirar la fanga. Capgirar els llençols. En aquesta ratlla hi ha tres lletres capgirades. Pertorbar l'ordre (de les coses). Remenant el [...]
|
|
154.
xifra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe gràfic emprat per a representar els nombres en un sistema de numeració. El 256 és un número de tres xifres. xifra aràbiga Signe gràfic dels deu, del 0 al 9, que serveixen per a expressar qualsevol nombre en el sistema de numeració decimal. xifra romana [...]
|
|
155.
recte 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
jutge recte. Una persona recta. Recte ús de l'autoritat. Un recte judici. El recte ús dels mots, de les lletres. Última part del tub digestiu dels vertebrats, que acaba en l'anus o bé en la cloaca. Últim tram del tub digestiu d'alguns invertebrats, com els mol·luscos [...]
|
|
156.
text
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Paraules tretes de la Sagrada Escriptura, amb les quals se sol començar un sermó. Conjunt de les lletres i dels signes ortogràfics amb què s'expressa per escrit una comunicació, un pensament, etc. Successió lineal de signes lingüístics proveïts de sentit [...]
|
|
157.
escriptura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
deriven totes les escriptures llatines. escriptura cursiva Escriptura manuscrita en què les lletres s'uneixen les unes amb les altres mitjançant prolongacions i lligadures. escriptura d'albarans Escriptura gòtica cursiva castellana dels segles xiii i xiv. escriptura [...]
|
|
158.
martell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
picar, a perforar, etc., materials durs. martell piló Mall de doble efecte i generalment de gran potència. martell numerador Martell amb una roda de xifres amb què es pot marcar un arbre amb un número. martell pneumàtic Màquina de percussió, de funcionament [...]
|
|
159.
comprendre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contenir en si (alguna cosa) com a part d'un tot, d'un conjunt. L'antic Imperi austrohongarès comprenia nacions molt diverses. El programa d'estudis comprèn les lletres i les ciències. La història natural comprèn la zoologia, la botànica, la mineralogia, la geologia [...]
|
|
160.
pal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre d'una embarcació. córrer a pal sec Navegar a favor de les ones i sense cap vela en casos de temporal. portar algú al pal Penjar-lo, donar-li garrot, etc. Tros rectilini del traç de certes lletres. El pal de la d, de la p. fer pals Fer-los com a exercici [...]
|
