Les expressions que indiquen freqüència o periodicitat poden ser introduïdes per la preposició a o poden anar sense preposició. Per exemple:
Li paguen tres euros a l'hora o Li paguen tres euros l'hora.
Treballa vint hores a la setmana o Treballa vint hores la setmana.
Podem triar dues festes a l [...]
Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format:
in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-)
besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades')
mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]
Davant d'un infinitiu que expressa finalitat, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen [...]
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van [...]
De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars valenc [...]
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
Els pronoms relatius duen a terme una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La noia de la qual es reia..., el pronom relatiu de la qual és el complement verbal que necessita riure's ('riure's de la noia').
Malgrat que de vegades, en registres informals, es pot trobar que s'hi ha [...]
El verb apretar no és admissible en català. L'expressió apretar a alguien, amb el significat de forçar algú a fer alguna cosa, es pot expressar en català amb les formes següents, segons el registre: collar, pressionar, obligar, constrènyer, forçar. Així, es pot dir, per exemple:
El van collar [...]
En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres:
altre (pronunciat sense ela: atre)
nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres)
vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres)
Aquest emmudiment s'evita en els registres formal [...]
El verb felicitar és transitiu i porta un complement directe de persona. Per exemple: Felicita l'àvia pel seu aniversari, El felicitem pel premi.
No és adequat fer servir aquest verb amb un complement directe que no sigui de persona. Així, no s'ha de dir Et felicito l'aniversari, sinó que cal su [...]