Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 145.228

131. víric, vírica i viral
Font Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica Ciències de la salut
El terme viral s'ha normalitzat en català com a sinònim complementari de víric, vírica amb el sentit de 'relatiu o pertanyent al virus', atès que ha experimentat una gran difusió en l'àmbit mèdic. S'ha considerat que viral és un adjectiu molt estès entre els especialistes i que apareix com a [...]
132. Sigles i acrònims: accentuació
Font Fitxes de l'Optimot
Les sigles no s'accentuen en cap cas. Per exemple: ADN (àcid desoxiribonucleic) RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica) SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme) En canvi, els acrònims, que es formen amb l'encaix dels mots que es prenen com a base, i les sigles lexicalitzades, que [...]
133. Sigles i acrònims: formació
Font Fitxes de l'Optimot
Les sigles es formen generalment amb les lletres inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple: UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.) IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.) De vegades també [...]
134. Sigles i acrònims: lexicalització
Font Fitxes de l'Optimot
Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la [...]
135. sol i vern (femení)
Font Fitxes de l'Optimot
La locució sol i vern, que significa 'completament sol i abandonat', té flexió de gènere. Per tant, hem de dir Després de la mort del seu pare, la Maria es va trobar sola i verna. [...]
136. topònims i gentilicis històrics
Font Fitxes de l'Optimot
Abissínia: abissini -ínia Acaia: aqueu -ea Accad: accadi -àdia Alexandria: alexandrí -ina al-Àndalus: andalusí -ina Annam: annamita Aquitània: aquità -ana Arcàdia: arcàdic -a Assíria: assiri -íria Astúries: astur Atlàntida: atlant Ausa: ausetà -ana Babilònia: babiloni -ònia Barbaria: barbaresc -a B [...]
137. sufet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Magistrat fenici, propi de Cartago i dels pobles sota la influència púnica. [...]
138. autoestima
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amor propi.  [...]
139. núclid
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de nuclis atòmics formats pel mateix nombre de protons i amb el mateix nombre de massa. [...]
140. cenestèsia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sensibilitat que informa de l'existència i de la funcionalitat del propi cos. [...]
Pàgines  14 / 14.523 
<< Anterior  Pàgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>