El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx).
Cal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere de i: clixé, guix [...]
En general, a l'hora de pronunciar els mots prefixats, com ara semicercle, i els mots compostos, com economicosocial, es manté l'accent del formant de la dreta, és a dir, es conserva la vocal tònica d'aquest formant (cercle, social, respectivament), mentre que l'accent del formant de l'esquerra es [...]
Els verbs trucar i telefonar, quan signifiquen 'establir comunicació per via telefònica', són intransitius i porten un complement indirecte que expressa la destinació. Per exemple:
La teva germana ha trucat fa poc: truca-li!
No telefonis a l'àvia ara, que no hi serà.
Malgrat que, actualment [...]
Ademús: ademusser -era Aiora: aiorí -ina Alacant: alacantí -ina Alacantí, l': alacantí -ina Albocàsser: bocassí -ina, albocassí -ina Alcalatén, l': de l'Alcalatén Alcoi: alcoià -ana Alcoià, l': alcoià -ana Alcora, l': alcorí -ina Alt Maestrat, l': maestratenc -enca Alt Millars, l': de l'Alt Millars Alt Palància, l': de l'Alt Palància Alt Vinalopó, l': de l'Alt Vinalopó Alzira: alzireny -enya, alzirenc -enca Baix Maestrat, el: maestratenc -enca Baix Segura, el: del Baix Segura Baix Vinalopó, el: del Baix Vinalopó Borriana: borrianenc -enca, borrianer -era Camp de Morvedre, el: morvedrí -ina Camp de Túria, el: turienc -a Canal de Navarrés, la: de la Canal de Navarrés Castelló de la Plana: castellonenc -a Catarroja: catarrogí -ina Cirat: cirater -era Cocentaina: cocentainer -era, contestà -ana Comtat, el: del Comtat Costera, la: de la Costera Dénia: denier -a Elda: eldenc -a, elder -a Elx: elxà -ana Énguera: enguerí -ina Foia de Bunyol, la: de la Foia de Bunyol Gandia: gandià -ana, gandienc -enca
Horta, l': de l'Horta
Llíria: llirià -ana Marina Alta, la: de la Marina Alta Marina Baixa, la: de la Marina Baixa Morella: morellà -ana Novelda: novelder -a Ontinyent: ontinyentí -ina Oriola: oriolà -ana Plana Alta, la: de la Plana Alta Plana Baixa, la: de la Plana Baixa Plana d'Utiel-Requena, la: de la Plana d'Utiel-Requena Ports, els: dels Ports Racó d'Ademús, el: del Racó d'Ademús Requena: requenenc -a Ribera Alta, la: riberenc -a Ribera Baixa, la: riberenc -a Sagunt: saguntí -ina Safor, la: saforenc -a Serrans, els: serrà -ana Sogorb: sogorbí -ina Sueca: suecà -ana Torrent: torrentí -ina València: valencià -ana Vall d'Albaida, la: valldalbaidí -ina Vall de Cofrents, la: de la Vall de Cofrents Valls del Vinalopó, les: de les Valls del Vinalopó Vila Joiosa, la: viler -a Villena: villener -a Vinalopó Mitjà, el: del Vinalopó Mitjà Vinaròs: vinarossenc -a Xàtiva: xativí -ina
Xelva: xelvà -ana Xiva: xivà -ana
.
Així mateix, la forma oficial suprimeix inadequadament l'article el, que forma part del topònim, i la relaciona amb el segon topònim, Montmany, per mitjà d'un guionet, mentre que la relació entre tots dos topònims s'hauria d'indicar per mitjà de la conjunció i, el Figueró i Montmany (com és habitual en [...]
La locució conjuntiva sempre que s'usa per expressar una condició. Per exemple:
Hi anirem demà, sempre que no plogui.
El partit començarà de seguida, sempre que no torni a haver-hi problemes de llum.
Amb aquest valor condicional també es pot fer servir la construcció formada amb conjunció si i [...]
La denominació oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Forallac.
Contràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi ?format per tres topònims ben documentats històricament, Vulpellac al segle X, Peratallada al segle XI i Fonteta al segle IX? és Vulpellac, Fonteta i Peratallada, ja [...]
Les paraules Carnaval i Carnestoltes són equivalents quan es refereixen al període de caire festiu que precedeix la Quaresma i en què són típiques les rues i les festes de disfresses.
La forma Carnavals, en plural, no és adequada per anomenar aquesta festivitat. Per exemple:
Els Carnavals [...]
Malgrat l'ús general que es fa del mot apreci i encara que el verb apreciar sigui normatiu, en català s'ha de dir afecte, estima o estimació. Així doncs, en comptes de dir:
És un noi molt simpàtic, de seguida li vaig agafar apreci
Des que la va enganyar en els diners de l'herència no li té cap [...]
Fitxa
6595/4Darrera versió: 16.10.2015
Títol
topònims i gentilicis del País Valencià
Resposta
Ademús: ademusser -era Aiora: aiorí -ina Alacant: alacantí -ina Alacantí, l': alacantí -ina Albocàsser: bocassí -ina, albocassí -ina Alcalatén, l': de l'Alcalatén Alcoi: alcoià -ana Alcoià, l': alcoià -ana Alcora, l': alcorí -ina Alt Maestrat, l': maestratenc -enca Alt Millars, l': de l'Alt Millars Alt Palància, l': de l'Alt Palància Alt Vinalopó, l': de l'Alt Vinalopó Alzira: alzireny -enya, alzirenc -enca Baix Maestrat, el: maestratenc -enca Baix Segura, el: del Baix Segura Baix Vinalopó, el: del Baix Vinalopó Borriana: borrianenc -enca, borrianer -era Camp de Morvedre, el: morvedrí -ina Camp de Túria, el: turienc -a Canal de Navarrés, la: de la Canal de Navarrés Castelló de la Plana: castellonenc -a Catarroja: catarrogí -ina Cirat: cirater -era Cocentaina: cocentainer -era, contestà -ana Comtat, el: del Comtat Costera, la: de la Costera Dénia: denier -a Elda: eldenc -a, elder -a Elx: elxà -ana Énguera: enguerí -ina Foia de Bunyol, la: de la Foia de Bunyol Gandia: gandià -ana, gandienc -enca
Horta, l': de l'Horta
Llíria: llirià -ana Marina Alta, la: de la Marina Alta Marina Baixa, la: de la Marina Baixa Morella: morellà -ana Novelda: novelder -a Ontinyent: ontinyentí -ina Oriola: oriolà -ana Plana Alta, la: de la Plana Alta Plana Baixa, la: de la Plana Baixa Plana d'Utiel-Requena, la: de la Plana d'Utiel-Requena Ports, els: dels Ports Racó d'Ademús, el: del Racó d'Ademús Requena: requenenc -a Ribera Alta, la: riberenc -a Ribera Baixa, la: riberenc -a Sagunt: saguntí -ina Safor, la: saforenc -a Serrans, els: serrà -ana Sogorb: sogorbí -ina Sueca: suecà -ana Torrent: torrentí -ina València: valencià -ana Vall d'Albaida, la: valldalbaidí -ina Vall de Cofrents, la: de la Vall de Cofrents Valls del Vinalopó, les: de les Valls del Vinalopó Vila Joiosa, la: viler -a Villena: villener -a Vinalopó Mitjà, el: del Vinalopó Mitjà Vinaròs: vinarossenc -a Xàtiva: xativí -ina
Xelva: xelvà -ana Xiva: xivà -ana