diverses empreses del sector parlaran sobre la presència de les dones en els equips directius.
La nova gerenta de l'associació assistirà a les reunions amb l'alcalde.
[...]
dos més.
Quan acabem aquesta, pintarem dues altres parets.
Convé notar que, quan la construcció altres + numeral va precedida d'article, ja és adequada:
Les altres cinc cadires estan trencades.
Els altres deu alumnes faran la classe en aquesta aula.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
! Què hi fas tu per aquí?
En alguns contextos també s'usen les interjeccions uau i ual·la, que són de creació més recent. Per exemple:
Uau, quin ambient que hi ha!
Ual·la! El menjador us ha quedat preciós!
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (34.7.3a)
[...]
:
Déu-n'hi-do, com pesa aquest cistell!
Que bé que toca el violí la teva filla, déu-n'hi-doret!
Aquestes expressions no s'escriuen, per tant, sense guionets (déu n'hi do, déu n'hi doret) ni tampoc aglutinades (deunidó, deunidoret).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis [...]
. Per exemple:
?Quina setmana que hem passat, eh?
?Capità, és dimecres.
?Quina setmana que hem passat, eh?
?Capità, som a dimecres.
?Quina setmana que hem passat, eh?
?Capità, som dimecres.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.3.2.1) [...]
vuit i quart
8.30 h: les vuit i mitja
8.45 h: les nou menys quart
8.55 h: les nou menys cinc
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.5.1b)
[...]
Les formes maldecap i mal de cap tenen significats diferents.
Un maldecap és una preocupació. El plural d'aquest substantiu és maldecaps. Per exemple:
Haver d'estar pels nens li representa un maldecap.
La nova feina li porta molts maldecaps.
En canvi, un mal de cap és, literalment, un [...]
'evita en els registres formals.
Les locucions com sigui que (o com siga que) i com fos que també són causals, però només s'usen en registres molt formals. Per exemple:
Com sigui que el president no hi podrà assistir, presidirà la inauguració el secretari general.
Font: Gramàtica de la llengua [...]
pregó de la Festa Major.
El partit se suspèn per culpa del vent.
Els veïns opinen que es circulava millor pel carrer abans del canvi de sentit.
Les urgències es centralitzaran en un sol hospital.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.3.2) [...]
Fitxa
7785/3Darrera versió: 30.03.2023
Títol
Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les
Resposta
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular licoincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)
divertir-se.
Si no hi ha rumors, ja no hi ha de què parlar
Això no obstant, són preferibles altres solucions. Per exemple:
No cal que hi vagis.
Ella ja no sap amb què es pot divertir.
Si no hi ha rumors, ja no sabem de què podem parlar.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis [...]
Fitxa
7785/3Darrera versió: 30.03.2023
Títol
Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les
Resposta
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular licoincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)