FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust o arbret perennifoli de la família de les aquifoliàcies, de fulles ovades, dentades i coriàcies, flors verdoses i fruits bacciformes vermells, originari de l'Amèrica del Sud i sovint cultivat als països càlids (Ilex paraguayensis). Fulles torrades, assecades i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mig del dia, hora en què el Sol passa pel meridià. Encara no ha tocat migdia. Part del dia compresa entre el matí i la tarda. A casa dinem a la una del migdia. Sud 1, 2 1 i 2 2. Part meridional d'una contrada, d'un continent, etc. El migdia de França. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les bombacàcies, de tronc inflat i espinós, fulles palmaticompostes, flors piloses per fora, blanques, grogues o vermelloses, i fruit en càpsula grossa amb les llavors cobertes de llargs pèls sedosos, originari d'Amèrica del Sud i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, pròpia de l'Amèrica tropical, del sud d'Àfrica i de Madagascar, a la qual pertanyen l'estrelítzia i l'arbre del viatger. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust de la família de les labiades, de tija finament pilosa, fulles oblongues, gruixudes, molt tomentoses i blanques per sota, i flors purpúries o rosades agrupades en verticil·lastres distants, que es fa a les brolles i a les màquies clares del sud del País Valencià [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, originària d'Amèrica del Sud, conreada com a ornamental (Tropaeolum majus). Mamífer primat de la família dels cèbids, de la grandària d'un gat, de pelatge de color castany amb els contorns de la cara i el coll blancs, que habita d'Hondures a l'Equador (Cebus capucinus). [...]
