delicat, feble, no robust. Tenir l'estómac delicat. frèvol(persona o cosa) lànguid(persona o cosa) astènic(tèc.), dit d'una persona. anèmic(fig.). Un partit anèmic. invàlid, que no té vigor, dit d'un vell, d'un malalt, etc. defallent. No havia menjat res des del dia abans i se [...]

dèbil, feble, fluix. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 feble, paralític, mutilat, ferit. 2 No vàlid. nul. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acte de voluntat (terme de filosofia). vel·leïtat, volició feble, inconstant. Ant. Nolició. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

feble. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

feble. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

constitució. És una persona de constitució feble, delicada, robusta, etc. naturalesa. El nen és d'una naturalesa molt delicada: sempre té alguna cosa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 falta. 2 insuficiència. vici. Un vici de pronunciació. tara tatxa, defecte esp. moral. defectuositat feble. Aquesta argumentació té un feble. palla, defecte en una peça de metall o de vidre. imperfecció. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 magre. 2 feble. 3 Ésser flac: Flaquejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

taca(esp. moral) defecte(->) defectuositat tara màcula(fig.) vici. Un vici de conformació, de pronunciació. feble(m.), en la frase el feble d'una cosa, allò que és imperfecte. tatxa. En tot trobes tatxes, tu. deformitat deficiència incompleció [...]