FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partícula petita i lleu d'un cos que l'aire s'emporta fàcilment, que està en suspensió en l'aire, en un líquid. Tenir una volva a l'ull. Un líquid ple de volves. Filament, pellofa, etc., diminuts. Una volva de segó. Floc de neu. Quina nevada! Mira com cauen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina semblant a una llima, de dents piramidals o còniques especialment sortints, que serveix per a rebaixar o allisar fusta, os, banya i altres cossos durs no metàl·lics. Arròs del qual no es pot llevar la pellofa. Minyona de servei. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pescar. Peça de plom emprada com a pes en una balança. Fusible, especialment en una instal·lació elèctrica domèstica. S'han fos els ploms. En numism., objecte en forma de moneda. Pellofa 2 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
produeix a l'angle interior d'un quadern en l'acció de plegar-lo. Defecte que es produeix en fer una mitja quan es deixa un punt sense collir. Joguina que es fa tallant l'extrem d'una fava i traient-ne el gla de manera que la pellofa imita la caputxa d'un frare. Escalfallits. Fraret 1 [...]
Per designar la llavor comestible de la noguera, coberta d'una fina pellofa bruna i dividida en dues meitats irregularment lobulades i migpartides, la forma normativa és nou. Per exemple: El seu berenar preferit era pa amb nous.
La variant anou, malgrat que no està recollida en el diccionari [...]