L'expressió servidor o un servidor, que s'acostuma emprar per a substituir jo, sembla molt cortès, però en realitat és molt servil i té un sabor excessivament medieval. Es pot suplir en certs casos per aquí. Ex.: Ricard Casamitjana? —Aquí! Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

vàriament altrament. Ell pensa altrament que jo. distintament diferentment Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

aleshores en aquella ocasió en aquell moment en aquell temps Cp. les frases jo que li dic (llavors jo li vaig dir). Ell que sí, que se'n va (llavors ell se'n va anar). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ajustar-se remetre's. Jo em remeto a les instruccions que m'han donat. conformar-se(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

tirar enrere. Quan ell em va allargar la mà, jo vaig tirar enrere la meva. treure, retirar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 en el transcurs de 2 Durant el temps en què...: mentre. Mentre tu et vesteixes, jo m'afaito. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. aital semblant. Jo no he emprat mai un semblant llenguatge. 2 pron. allò. Allò que faràs, allò trobaràs. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 identitat individualitat jo(m.). Tenir consciència del propi jo. 2 Persona d'una certa importància. personatge. És tot un personatge! notabilitat, personatge notable. celebritat, persona cèlebre. prohom pròcer patrici, persona que per les seves virtuts sobresurt entre els seus conciutadans [...]

enter. tot. He llegit tot el llibre. Jo treballo tota la setmana. sa(parlant de coses fràgils). La vaixella encara és tota sana. Ant. Fragmentari. Manc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

prestar-se. Prestar-se algú a fer una cosa. deferir. Jo defereixo a la seva edat. complaure abellir-se a (quelcom), tornar-se condescendent. A la fi s'abellí a fer-ho. dignar-se. Senyor, digneu-vos a escoltar-me. cedir, accedir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]