1.
cartomància
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Art de tirar les cartes. [...]
|
2.
cartomāncia
Font
Diccionari catalā-castellā d'Enciclopčdia Catalana (4a ediciķ)
f cartomancia (o cartomancía). [...]
|
3.
cartomancia
(castellā)
Font
Diccionari castellā-catalā d'Enciclopčdia Catalana (4a ediciķ)
f cartomāncia. [...]
|
4.
cartomancía
(castellā)
Font
Diccionari castellā-catalā d'Enciclopčdia Catalana (4a ediciķ)
f → cartomancia [...]
|
5.
cartomàntic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Relatiu o pertanyent a la cartomància. Persona versada en la cartomància. [...]
|
6.
-mància
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Forma sufixada del mot gr. manteía, 'endevinació'. Ex.: quiromància, nigromància, cartomància, geomància, aeromància. [...]
-māncia
[LC] Forma sufixada del mot gr. |
7.
carto-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Forma prefixada del mot carta. Ex.: cartografia, cartomància. [...]
|
8.
tarot 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Baralla de setanta-vuit cartes que es fa servir en cartomància, cadascuna de les quals té dibuixada una figura diferent. Carta d'aquesta baralla. Pràctica que es realitza amb aquestes cartes. [...]
|
9.
endevinaciķ
Font
Diccionari de sinōnims Franquesa d'Enciclopčdia Catalana (2a ediciķ)
endevinamento endevinada divinaciķ sortilegi bonaventura(dels gitanos). Dir la bonaventura a algú. pronosticaciķ(per mitjans naturals, per conjectura) cartomāncia(per mitjā de les cartes de joc) nigromāncia(per mitjā d'una pretesa evocaciķ dels morts). ornitomāncia(pel vol dels ocells [...]
|